Tothom coneix el repàs de l'escala. Has tancat la porta, baixes dos trams i comença: he tancat amb clau o només he estirat la porta? He apagat la planxa? I la finestra del bany? De vegades es torna a pujar; gairebé sempre se segueix caminant amb el dubte. De nit passa el mateix, ja al llit: està tancada la porta de la terrassa?

La domòtica sol respondre a això amb una escena de sortida: un botó que ho apaga tot. Està bé, però apaga a cegues. El que de debò treu el dubte és una altra cosa: una rutina que primer mira la casa, et diu el que falta i només després actua. Aquesta guia explica com funcionen les dues que més es fan servir, «me'n vaig» i «bona nit», i el que la casa t'explica a la tornada i al matí.

Una escena apaga; una rutina que repassa, primer mira

La diferència cap en quatre passos. Una rutina que repassa mira com està la casa: portes, finestres, panys, aparells encesos. T'ho diu en veu alta, amb nom: «la finestra del bany és oberta». Et deixa uns minuts per sortir tranquil o per arreglar-ho. I només llavors actua: apaga, tanca i arma el que calgui armar.

A més, sap qui es queda. Si encara hi ha algú a casa, a qui se'n va només li diu el seu i no toca res més: no li apaga el llum a qui està llegint al menjador ni li arma l'alarma a sobre.

«Me'n vaig»: el que mira, el que et diu i el que fa en tancar la porta

La rutina es llança amb un gest, el que et resulti més natural: «Alexa, me'n vaig», un botó al costat de la porta, una etiqueta NFC al rebedor que toques amb el mòbil, el panell de l'entrada o l'app. Com encaixa la veu amb la resta de la casa ho expliquem a la guia per tenir una domòtica compatible amb Alexa, Google Home i HomeKit.

Si ets l'últim a marxar, la casa repassa en veu alta el que ha quedat malament:

  • Portes i finestres obertes. Les mateixes que vigila l'alarma, dites pel seu nom. És el mateix avís dels avisos que sí que serveixen, però dit al rebedor, quan encara la pots anar a tancar.
  • Panys sense tancar amb clau.
  • El forn, la vitro o la planxa encesos.

I, hi hagi o no algú més, et diu el d'avui: el temps (si cal paraigua, si farà calor o fred) i el que tens pendent, com la medicació, el menjar de la mascota o el que hi ha a l'agenda.

Després espera uns minuts, els justos per sortir sense presses. Si al final et quedes, un «em quedo» ho cancel·la tot. Passat aquest marge, la casa fa la resta: apaga llums, teles i música (i el clima, si així ho vols), tanca amb clau, abaixa les persianes a l'estiu, posa el robot a netejar —ho expliquem al robot aspirador que neteja quan no hi ets— i arma l'alarma només si està tot tancat. En acabar t'arriba un avís al mòbil amb el que ha fet i, si alguna cosa ha quedat pendent, dos botons: «Armar igualment» i «Tancar amb clau».

I si surts sense dir-ho?

La casa s'adona que s'ha quedat buida per la ubicació o la wifi dels mòbils, i vigila el que no pot esperar: si el forn, la vitro, la planxa, la fregidora o la cafetera continuen funcionant, t'arriba un avís crític. El que es pot apagar sense perill des del seu endoll —la planxa, la fregidora, la cafetera— es pot deixar configurat perquè s'apagui sol; si no, l'avís porta un botó «Apagar». El forn i la vitro no es tallen mai des de fora: només avisen. Apagar a distància una cosa que pot tenir una olla a sobre és una decisió que ha de prendre algú que ho vegi.

La tornada: «què ha passat mentre no hi era?»

En tornar, la casa et saluda pel teu nom, però no en entrar al carrer: en obrir-se la porta de casa o en veure't el sensor del rebedor. I t'explica el que ha passat fora: si ha sonat el timbre, si han deixat un paquet, si les càmeres han vist alguna cosa amb la casa buida, si ha saltat l'alarma o si la rentadora va acabar i continua plena. Després, com està la casa: la temperatura, si el clima està en marxa, si hi ha alguna finestra oberta. I el que et queda d'avui.

El resum llarg és només per al primer que arriba. Si ja hi havia algú, n'hi ha prou amb un «ha arribat la Laura». Si has estat fora poca estona, no diu res, i tampoc parla amb el mode nit o amb el mode cinema. Al panell de l'entrada apareix el mateix resum, amb les fotos del timbre i de les càmeres, i qui prefereixi no sentir-lo el pot demanar quan vulgui: «què ha passat?».

El clima també s'avança. Si t'acostes a casa amb la calefacció apagada i a dins fa fred, la pot encendre abans que arribis, si ho tens activat i les finestres estan tancades. I si al final no vens —et desvies, et quedes a sopar fora—, la deixa com estava.

«Bona nit»: el repàs abans d'anar a dormir

El «bona nit» és el «me'n vaig» de l'hora d'anar a dormir. Es llança des de la tauleta —un botó o una etiqueta NFC—, amb la veu, des del panell o a una hora fixa. Posa la casa en mode nit i apaga el que sobra de nit: la consola, els carregadors, els aparells que es queden en espera. Abaixa les persianes que triïs i repassa el que queda: portes i finestres obertes, panys sense tancar, llums, teles i aparells encesos.

El que troba, ho pot resoldre de dues maneres, i cada casa tria la seva. O t'avisa amb dos botons, «Apagar-ho tot» i «Tancar amb clau», perquè decideixis tu, o ho fa directament sense preguntar. Si està tot en ordre, no et diu res: te'n vas a dormir sabent que la casa està tancada.

I durant la nit

Amb el mode nit posat, si s'obre una porta o una finestra, la casa avisa qui hi ha a dins: «s'ha obert la porta de la terrassa». Deixa passar un marge després d'anar a dormir, per no avisar del que es tanca a última hora, i no repeteix el mateix avís cada minut. I si algú s'aixeca, el passadís i el bany s'encenen alhora, molt tènues i càlids, sense tocar el llum del dormitori; quan ningú es mou, s'apaguen.

«Bon dia»: el resum que t'espera a la cuina

Al matí la casa fa el repàs a l'inrevés. Abans que soni l'alarma del mòbil, el llum del dormitori puja a poc a poc, com una albada, i el bany o el menjador s'escalfen, si així ho vols; a l'hora, pugen les persianes. Els dies de «demà no matino» i les vacances no fa res d'això.

El resum arriba en acabar el mode nit o, si es prefereix, el primer cop que algú entra a la cuina: el temps d'avui, el que hi ha al calendari, la medicació que toca, si la mascota ha menjat i si les càmeres van veure alguna cosa durant la nit. És el mateix «el d'avui» que et diu el «me'n vaig» en sortir, però a l'hora del cafè.

El que aquestes rutines no fan (expressament)

  • No tallen el forn ni la vitro. Avisen, i la decisió és teva.
  • No armen l'alarma amb una finestra oberta sense preguntar-t'ho abans.
  • No parlen de nit ni amb el mode cinema posat.
  • No t'avisen de cada porta que s'obre durant el dia: això ja seria vigilar, no ajudar.
  • No depenen del núvol. El repàs i les accions es decideixen al petit equip que hi ha a casa teva. Només la veu d'Alexa i els avisos que t'arriben fora de casa necessiten internet.

Què cal a casa (i com ho pressupostem)

Cada part d'aquestes rutines depèn del que tingui casa teva, i es munta segons el que contractis. Sense pany intel·ligent no hi ha «tancar amb clau»; sense alarma no hi ha «armar»; sense altaveus, la casa no parla i el repàs t'arriba al mòbil o al panell; les persianes han d'estar ja motoritzades per pujar i baixar soles, i els electrodomèstics es vigilen amb endolls que mesuren el consum. No cal tenir-ho tot: es pot començar pel «me'n vaig» i anar afegint peces.

Aquí no donem una xifra tancada, perquè depèn del que ja tinguis i del que vulguis que faci cada rutina. Ho pressupostem a la visita, sense compromís, en pagament únic i sense quotes. El quadre complet del que un sistema pot fer per una casa és a la pàgina de domòtica per a llars. I amb la mateixa garantia que la resta del que instal·lem: garantim la nostra instal·lació i configuració durant 5 anys; els equips tenen la garantia del seu fabricant (2–3 anys) i la gestionem nosaltres per tu.

Dubtes habituals

I si me'n vaig sense dir «me'n vaig»?

La casa s'adona igualment que s'ha quedat buida, per la ubicació o la wifi dels mòbils de qui hi viu. El que més importa no depèn del gest: si el forn, la vitro o la planxa continuen encesos amb la casa buida, arriba un avís al mòbil. El que sí que necessita el «me'n vaig» és el repàs en veu alta abans de sortir, que és just el moment en què encara pots tornar a buscar el paraigua o tancar la finestra.

Què passa si encara queda algú a casa?

Que la rutina només li diu el seu a qui se'n va —el temps, el que té avui— i no toca res més. No apaga els llums de qui es queda, no tanca amb clau ni arma l'alarma. L'apagada, el tancament i l'alarma només arriben quan surt l'última persona.

Em parlarà a les tres de la matinada?

No. Amb el mode nit encès, la casa no saluda ni fa resums en veu alta; tampoc amb el mode cinema. De nit només avisa si s'obre una porta o una finestra, i ho fa a qui és a casa. El resum es guarda per al matí.

Funciona si cau internet?

Gairebé tot, sí. El repàs, l'apagada, el tancament amb clau i l'alarma es decideixen al petit equip que hi ha a casa teva, sense passar per cap servidor de fora, i el botó al costat de la porta, l'etiqueta NFC i el panell continuen funcionant. El que necessita internet és la veu d'Alexa, que viu als servidors d'Amazon, i que els avisos t'arribin al mòbil quan ets fora de casa.

En resum

Una escena de sortida apaga la casa; una rutina que repassa te la torna en ordre. En sortir et diu el que falta i el que tens avui, et deixa uns minuts i després apaga, tanca i arma només si està tot tancat. En tornar t'explica el que ha passat; en anar a dormir repassa portes i panys, i al matí t'espera amb el resum del dia. El que treu el dubte de l'escala no és apagar-ho tot: és que la casa ho hagi mirat per tu.