Tres petites errades de cada setmana. La rentadora va acabar fa una hora i mitja i la roba encara és a dins, humida i arrugada, perquè ningú no va sentir el xiulet des del menjador. La porta de la terrassa es va quedar oberta tota la tarda, amb la calefacció posada. I un matí el congelador apareix entreobert, amb el gel degotant i el dubte de què es pot salvar. Cap no és greu, però totes tres tenen una cosa en comú: la casa ho sabia abans que tu, i no t'ho va dir.

El problema contrari és igual de comú. Qui instal·la sensors i endolls connectats sol acabar rebent un avís per cada cosa que passa a casa, i a la segona setmana els silencia tots; amb ells se'n va també el que de debò importa, el de la fuita d'aigua o el del fum. Per això aquesta guia no va de quantes coses et pot avisar casa teva, que són moltíssimes, sinó de quines val la pena que t'arribin. Un avís que no et fa fer res sobra.

Pocs avisos, i cadascun amb alguna cosa a fer

Abans de configurar un sol avís convé repartir-los en tres nivells, perquè cadascun es tracta diferent.

  • Urgents. Aigua a terra, fum o monòxid, algú que entra amb l'alarma posada. Arriben sempre, amb so, a totes les persones que decideixis, i no se silencien de nit. Són pocs i gairebé mai no sonen, que és just el que els dona valor.
  • Útils. La rentadora ha acabat, una porta fa estona que és oberta, la nevera no ha tancat bé. Arriben sense so i només a qui li serveixen: a qui és a casa en aquell moment o a qui li toca aquella tasca.
  • Informatius. El consum del dia, la temperatura del dormitori, la pila d'un sensor que encara aguanta setmanes. No són una notificació: són al panell, per quan els vulguis mirar.

I tres regles per als útils. Que diguin el motiu, no només el fet: «la porta de la terrassa fa vint minuts que és oberta» s'entén a la primera, «porta de la terrassa: oberta» obliga a pensar. Que hi hagi com a molt un recordatori, no una ristra d'avisos cada cinc minuts. I que respectin unes hores de silenci: a la una de la matinada, el mòbil només hauria de sonar per alguna cosa urgent.

La rentadora ha acabat

És l'avís més agraït i el més senzill de muntar. La rentadora es connecta a un endoll intel·ligent amb mesurador de consum, i el sistema n'aprèn la manera de treballar: mentre renta, consumeix; quan escalfa l'aigua, consumeix molt; i quan acaba, es queda gairebé a zero. Aquest últim canvi és l'avís: «la rentadora ha acabat».

El matís és no avisar abans d'hora. A meitat de cicle hi ha pauses —el remull, el repòs abans del centrifugat— en què la màquina també baixa gairebé a zero una estona. No n'hi ha prou amb una simple baixada de consum: l'avís surt quan el consum s'ha quedat avall uns quants minuts seguits després d'haver treballat, i no a la primera baixada. Ajustat a la teva rentadora, no s'equivoca.

Abans cal comprovar dues coses. La primera, que l'endoll aguanti: una rentadora que escalfa aigua o una assecadora passen dels 2.000 W, i molts endolls intel·ligents petits no estan fets per a això. Si l'endoll de la paret queda darrere de la màquina o no hi ha espai, el mesurador es posa darrere del mateix endoll, sense canviar res a la vista. La segona, que on no es pot tocar res elèctric, un sensor de vibració enganxat a la rentadora fa una feina semblant, tot i que menys fina.

El mateix val per a l'assecadora, on l'avís és la diferència entre plegar la roba encara calenta i haver-la de planxar, i per al rentaplats, on serveix per obrir la porta en acabar i que la vaixella s'assequi amb la seva pròpia calor. I encaixa amb el que expliquem sobre moure la rentadora a les hores vall: si la deixes preparada perquè arrenqui a primera hora, amb la llum barata, l'avís et diu quan ha acabat.

La porta o la finestra que s'ha quedat oberta

Aquí es fan servir els mateixos sensors d'obertura que porta una alarma: dues peces petites, a pila, que s'enganxen amb adhesiu al marc i a la fulla. La diferència és el que se'n fa. Amb l'alarma armada, una porta que s'obre és una intrusió. La resta del temps, una porta que es queda oberta és només un oblit, i el que és útil és que algú se n'assabenti a temps.

Hi ha tres moments en què aquest avís compensa:

  • En sortir de casa. Quan surt l'última persona, el sistema repassa portes i finestres i, si queda alguna cosa oberta, ho diu amb nom: «s'ha quedat oberta la finestra del bany». És el moment en què encara ets a l'escala i pots tornar.
  • En anar a dormir. Un únic resum a l'hora d'anar a dormir —o en prémer el botó de bona nit— si continua oberta la porta de la terrassa o la del garatge. Si tot és tancat, no arriba res.
  • Quan fa massa estona. La porta del carrer, la de la terrassa o la del garatge obertes més del normal —deu minuts, vint, el que tingui sentit a casa teva— mereixen un avís a qui és a casa.

I una combinació que s'agraeix a la tardor: una finestra oberta amb pluja prevista per a la propera hora. L'avís arriba amb marge per tancar-la abans que es mulli el terra. El que no cal és que t'arribi un avís cada vegada que algú obre una porta: això ja és vigilar, no avisar. És la mateixa idea que hi ha darrere de l'avís d'arribada que expliquem a les automatitzacions de la tornada a l'escola: un «ha arribat» i res més, amb la informació justa per quedar-te tranquil.

La nevera i el congelador

La nevera falla de dues maneres, i totes dues es veuen venir amb un sensor. La primera és la porta mal tancada: una carmanyola que sobresurt, un calaix que empeny la porta, algú que la deixa entreoberta amb pressa. Moltes neveres xiulen, però ningú no sent aquest xiulet de nit, ni quan el congelador és al traster o al garatge. Un sensor d'obertura a la porta, igual que el d'una finestra, avisa si continua oberta passats uns minuts.

La segona és la temperatura. Segons l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, el frigorífic ha d'estar a 4 °C o menys i el congelador, a −18 °C. Una sonda de temperatura dins de cadascun vigila aquestes xifres i avisa si la temperatura puja i no torna a baixar: una porta que no tanca del tot, una junta gastada o un aparell que comença a fallar. Un detall pràctic: la porta metàl·lica i l'aïllament debiliten el senyal d'un sensor sense fil posat a dins, així que el més habitual és una sonda amb un cable fi que passa per la junta i deixa el sensor a fora.

Un endoll amb mesurador completa el quadre: si l'aparell continua consumint com sempre, continua refredant. I la sonda és la peça que més s'agraeix després d'un tall de llum, quan la pregunta és si el que hi ha al congelador encara es pot menjar; ho expliquem a què passa amb la domòtica si se'n va la llum.

Avisos sense mòbil

No tothom vol més notificacions al mòbil, i no tothom a casa en té un. Un avís també pot ser una llum: la del passadís o la de la cuina, que canvia de color una estona quan la rentadora acaba o que fa pampallugues si una porta fa massa estona que és oberta. I si la casa té altaveus integrats, l'avís pot ser una frase dita a l'estança on ets. Tot això funciona en local, sense passar per Internet, i és la manera més amable d'avisar qui no viu enganxat al mòbil.

Què cal (i com ho pressupostem)

Poca cosa, i sense obres: endolls amb mesurador per a la rentadora, l'assecadora o la nevera, sensors d'obertura a les portes i finestres que importen, i sondes de temperatura a la nevera i al congelador. Tot entra al mateix sistema que la gestió energètica de la casa, així que l'endoll que avisa que la rentadora ha acabat és el mateix que mesura el que gasta. Funciona en local: només els avisos al mòbil i mirar-ho des de fora de casa necessiten Internet.

Aquí no donem una xifra tancada, perquè depèn de quants avisos vulguis i del que ja tinguis a casa. Ho pressupostem a la visita, sense compromís, en pagament únic i sense quotes. Amb la mateixa garantia que la resta del que instal·lem: garantim la nostra instal·lació i configuració durant 5 anys; els equips tenen la garantia del seu fabricant (2–3 anys) i la gestionem nosaltres per tu.

Dubtes habituals

Serveix qualsevol endoll intel·ligent per a la rentadora?

No qualsevol. Ha de mesurar el consum, perquè és el que diu quan ha acabat el cicle, i ha d'aguantar la potència de l'aparell: una rentadora que escalfa aigua o una assecadora passen dels 2.000 W, i molts endolls intel·ligents petits es queden curts. Si l'endoll de la paret queda darrere de la màquina o no hi ha espai, es posa un mesurador darrere del mateix endoll. I on no es pot tocar res elèctric, un sensor de vibració enganxat a la rentadora fa una feina semblant, tot i que menys fina.

Poden rebre els avisos diverses persones?

Sí, i cada avís pot anar a qui li serveix. Els urgents —aigua, fum, algú que entra amb l'alarma posada— arriben a tothom que decideixis i amb so. Els del dia a dia poden anar només a qui és a casa en aquell moment, o a qui li toca estendre aquella setmana, i sense so. Així a ningú no li arriba enmig d'una reunió que la rentadora de casa ha acabat.

Funcionen els avisos si cau Internet?

La detecció, sí: el consum de la rentadora, els sensors de les portes i la sonda de la nevera es llegeixen al petit equip que tens a casa, sense passar per cap servidor de fora. El que necessita Internet és que l'avís arribi al mòbil. Per això els avisos dins de casa —una llum que canvia de color, una frase per un altaveu— continuen funcionant encara que la fibra estigui caiguda.

La meva rentadora o la meva nevera ja tenen app, no n'hi ha prou amb això?

Potser n'hi ha prou per a aquell aparell. El problema és que cada marca avisa a la seva pròpia app i a través del seu propi núvol, i cada aparell nou és una app més i un compte més. Quan es pot, integrem aquell aparell al mateix sistema que la resta de la casa; quan no, un endoll amb mesurador o un sensor fan la feina amb qualsevol rentadora o nevera, tingui app o no, i tots els avisos arriben al mateix lloc.

Ho puc posar si visc de lloguer?

Sí. Els endolls amb mesurador s'endollen, els sensors de les portes i la sonda de la nevera van a pila i s'enganxen amb adhesiu, i el petit equip que ho coordina s'endolla al router: res d'això no deixa marca ni necessita permís del propietari, i tot se'n ve amb tu al pis següent. Només el mesurador que va darrere de l'endoll de la paret toca la instal·lació elèctrica, i aquest convé parlar-lo abans amb el propietari.

En resum

Una casa connectada et pot avisar de gairebé tot, i precisament per això cal triar. Els urgents, sempre i amb so; els útils, sense soroll i només a qui li serveixen; la resta, al panell. Amb aquesta regla, tres avisos senzills —la rentadora que ha acabat, la porta que s'ha quedat oberta, la nevera que no tanca o que s'escalfa— resolen les petites errades de cada setmana sense convertir el mòbil en un timbre. Un avís que no et fa fer res sobra; un que arriba a temps s'agraeix cada setmana.