Arriba la factura d'octubre i ve més alta que la d'agost. No has posat la calefacció, l'aire fa setmanes que està apagat i a casa sou els mateixos. I tot i així el número ha pujat. És l'escena de cada tardor, i gairebé sempre té la mateixa explicació: la casa gasta a cegues. Saps el que pagues cada mes, però no saps en què, ni a quina hora, ni quin aparell s'està enduent un terç de la factura mentre tu ets a l'oficina.

Aquesta guia va d'arreglar això en dos passos. Primer, mesurar de veritat: saber què consumeix cada cosa i quan. Segon, deixar que la casa mogui el que es pugui moure —la rentadora, el termos, el cotxe— a les hores en què la llum costa la meitat. Sense obres, sense canviar de companyia i sense que ningú de la família s'hagi d'aprendre una taula d'horaris.

Primer mesurar, després decidir

Intentar estalviar llum sense mesurar-la és com intentar aprimar-se sense bàscula: es pot, però tot són suposicions. La factura et dona un únic número al mes; el que necessites és veure-ho per hores i per aparells. Hi ha dues maneres d'aconseguir-ho, i a la majoria de cases es combinen.

Un mesurador al quadre elèctric. És una pinça que es col·loca al voltant del cable general —sense tallar res, sense tocar la instal·lació— i que diu quant està consumint la casa ara mateix i quant ha consumit cada hora de cada dia. Si es vol més detall, es posen pinces per circuit: clima, cuina, endolls, rentadora. Amb això, l'app t'ensenya un gràfic on de sobte tot té sentit: la corba que puja a les tres de la tarda és el termos; l'esglaó de la nit és l'aire d'una habitació que es va quedar encès.

Un endoll intel·ligent als aparells que importen. Es connecta entre la presa de la paret i l'electrodomèstic, mesura el que hi passa i a més pot encendre'l o apagar-lo. És el lloc natural per a la rentadora, el rentavaixelles, el termos elèctric, l'assecadora o el deshumidificador: els pocs aparells que, entre tots, s'enduen la major part de la factura d'una casa.

El que apareix la primera setmana sol sorprendre. Un termos elèctric escalfant aigua a mitja tarda, quan ningú no es dutxarà fins a la nit. Una nevera vella que consumeix el doble del que posa a l'etiqueta. Un standby de televisors, consoles, carregadors i routers que, sumat, equival a una bombeta encesa les vint-i-quatre hores. Cap d'aquestes coses no es veu a la factura; totes es veuen al gràfic. És la base de qualsevol gestió energètica de la llar: fins que no saps en què se'n va la llum, qualsevol decisió és una aposta.

Les hores vall existeixen i gairebé ningú no les fa servir

Des del 2021, la tarifa domèstica a Espanya —la que té gairebé tothom, l'anomenada 2.0TD— divideix el dia en tres trams amb preus diferents. En dies feiners, l'hora punta va de 10 a 14 h i de 18 a 22 h; el tram pla ocupa de 8 a 10, de 14 a 18 i de 22 a 24 h; i l'hora vall va de mitjanit a les 8 del matí. Els dissabtes, diumenges i festius nacionals són vall les vint-i-quatre hores. La CNMC manté un comparador oficial on pots veure quines ofertes apliquen aquesta estructura i amb quins preus.

Si a més ets al mercat regulat —el PVPC que publica Red Eléctrica cada dia per a l'endemà—, el preu no només canvia per tram sinó hora a hora, i la diferència entre l'hora més cara i la més barata del dia pot ser de diverses vegades. La conseqüència pràctica és senzilla: el mateix kWh costa molt menys a les set del matí o un dissabte que un dimarts a les vuit del vespre.

El problema no és que la gent no ho sàpiga. És que aprofitar-ho a mà és insuportable: recordar que avui és festiu, mirar el preu de demà, baixar a posar el rentavaixelles a una hora concreta. Ningú no ho aguanta més de dues setmanes. Per això la majoria de llars amb discriminació horària acaben pagant com si no la tinguessin. Aquí és on entra la domòtica: no perquè tu miris el rellotge, sinó perquè la casa ho faci per tu.

El que la casa pot moure sola

La idea és separar dues coses que avui van juntes: preparar un aparell i engegar-lo. Tu continues fent el primer quan et va bé; del segon se n'encarrega el sistema, que sap quina tarifa tens, quin dia és i quant costa la llum en cada moment.

Rentadora i rentavaixelles. Els carregues a la nit, com sempre, i els deixes en marxa. L'endoll intel·ligent reté l'alimentació i engega el cicle quan comença la finestra barata — a primera hora del matí, perquè no funcionin amb tothom dormint, o el dissabte, que és vall sencer. Quan t'aixeques, el rentavaixelles ja ha acabat i ha costat la meitat. Si el teu electrodomèstic té «inici diferit» propi, també es pot fer servir; l'avantatge de l'endoll és que decideix amb el calendari real, festius inclosos, i que a més mesura.

El termos elèctric. És, amb diferència, l'aparell que més se'n beneficia. Un termos d'acumulació manté l'aigua calenta durant hores, així que no cal que escalfi a mitja tarda: es programa perquè ho faci en vall, de matinada o a primera hora, i l'aigua continua calenta per a la dutxa de la nit. A moltes cases és la diferència més gran de tota la factura, i no requereix canviar ni un hàbit.

El cotxe elèctric. L'endolles en arribar i la casa decideix quan carrega: sempre en vall, o quan el preu del PVPC baixa d'un llindar, o quan hi ha excedent solar. Amb un carregador connectat al sistema, la càrrega es reparteix a més segons el que estigui consumint la resta de la casa, per no passar-se de la potència contractada. És el cas amb més lletra petita de tots, així que té guia pròpia: com carregar el cotxe elèctric a casa sense ampliar la potència, inclòs el garatge de comunitat.

Radiadors elèctrics i acumuladors. Si la teva calefacció és elèctrica, els acumuladors es carreguen de nit per disseny; amb el sistema s'ajusta aquesta càrrega a la previsió de temperatura de l'endemà. Els radiadors normals entren en la mateixa lògica que qualsevol calefacció intel·ligent: s'encenen per habitació, per horari i per presència, com expliquem a la guia del termòstat intel·ligent per a calefacció, que és el següent capítol d'aquesta història quan arribi el novembre.

I una regla que apliquem sempre: res que necessiti algú al davant s'automatitza. El forn, la vitroceràmica, la planxa o qualsevol aparell amb resistència a la vista no es programen a distància, per barata que sigui la llum. El que es mou és el que ja està pensat per funcionar sol.

Si tens plaques (o en tindràs)

Amb autoconsum el raonament s'inverteix: l'hora barata ja no és la nit, sinó quan hi ha sol. L'excedent que aboques a la xarxa es paga a una fracció del que et costa l'electricitat que compres, així que cada kWh que aconsegueixes consumir mentre es produeix val molt més que un d'abocat. El sistema coneix la teva producció en temps real i concentra les càrregues programables —termos, rentadora, cotxe, fins i tot l'aire o la bomba de calor— a les hores en què les plaques donen més del que la casa gasta. Si encara no tens plaques però les estàs pensant, muntar avui la monitorització et dirà amb dades quant del teu consum cau de dia, que és just el número que decideix si la instal·lació compensa.

Avisos que arriben abans que la factura

Mesurar en continu té un efecte secundari que a la llarga val tant com l'estalvi: la casa s'assabenta de les coses rares abans que tu. Un consum nocturn que puja sense motiu i resulta ser l'aire del despatx que es va quedar encès. Un termos que comença a consumir el doble perquè la resistència està calcificada i morirà el mes que ve. Un congelador al traster que va deixar de refredar. El sistema coneix el patró normal de cada aparell i, quan alguna cosa se'n surt, t'envia un avís al mòbil — la mateixa lògica d'«assabentar-te abans que sigui un problema» que aplica un sensor de fuites d'aigua sota l'aigüera, però amb la factura.

Hi ha un detall important en tot això: el teu històric de consum explica com vius. A quina hora t'aixeques, quan no hi ets, quants dies passes fora. No és una dada per regalar. Per això muntem la monitorització perquè es processi a casa teva, a la teva xarxa, i l'històric es quedi a la caixa que hi ha al costat del router en lloc de pujar als servidors d'un fabricant que a més et cobra quota per ensenyar-te'l. És la mateixa filosofia que a la resta de la domòtica sense núvol que instal·lem: l'app funciona igual, les dades no viatgen.

Quant costa i quan compensa

Una instal·lació típica de gestió energètica parteix des de 400 €: la monitorització general del quadre més el control dels grans consumidors amb endolls i relés intel·ligents — el termos, la rentadora, el rentavaixelles. La mesura per circuit dins del quadre, el carregador del cotxe o la integració solar completa es pressuposten a la visita, gratis i sense compromís. Tot va en pagament únic, sense mensualitats per veure les teves pròpies dades.

Sobre l'estalvi, preferim prometre amb cura: depèn del teu punt de partida i de quant del teu consum es pugui moure. El que sí que és cert en gairebé tots els casos és que la instal·lació es paga amb el que deixa de malbaratar-se — el termos a mitja tarda, l'aire oblidat, la tarifa mal triada — i que amb un mes de dades sabràs si el teu contracte et convé, cosa que avui no sap gairebé ningú. Com en qualsevol domòtica per a la llar que instal·lem, garantim la nostra instal·lació i configuració durant 5 anys; els equips tenen la garantia del seu fabricant (2–3 anys) i la gestionem nosaltres per tu.

Dubtes habituals

He de canviar de companyia o de tarifa perquè això funcioni?

No. El sistema treballa amb la tarifa que ja tens: mesura, programa i optimitza sobre els teus preus actuals. El que sí que passa és que, després d'un mes de veure el consum hora a hora, sabràs per primera vegada si la teva tarifa et convé — quant gastes en punta, quant en vall, si la potència contractada sobra o falta — i podràs canviar-la amb números a la mà en lloc de per l'oferta que et truqui per telèfon. Canviar de companyia és gratuït i no interromp el subministrament; canviar sense saber què consumeixes és el que surt car.

Tinc preu fix a totes hores, em serveix d'alguna cosa?

Sí, encara que la part de les hores vall no t'aporti res mentre conservis aquest contracte. El que continua valent exactament igual és saber en què se'n va la llum: el termos que escalfa aigua a mitja tarda, l'aparell que consumeix quan hauria d'estar apagat, l'standby que suma més del que sembla. Amb preu fix l'estalvi ve de gastar menys kWh, no de gastar-los més barats, i per a això cal mesurar primer. I si amb les dades veus que bona part del teu consum cap de nit o en cap de setmana, la tarifa amb discriminació horària et sortirà a compte i la casa ja estarà preparada per aprofitar-la.

És segur deixar la rentadora o el rentavaixelles funcionant de nit?

Els fabricants i els bombers recomanen no deixar electrodomèstics funcionant sense ningú a casa, i la raó és sensata: una fallada amb la casa buida o adormida no la veu ningú. Per això no proposem «posar la rentadora a les tres de la matinada» sense més. La finestra vall comença a mitjanit i va fins a les vuit del matí, i en cap de setmana dura tot el dia: programar el cicle per a les set del matí, quan ja hi ha algú despert, o per al dissabte a la tarda, aprofita el mateix preu sense aquest risc. I com que el sistema mesura el que consumeix cada endoll, si un aparell se surt del seu patró habitual t'avisa al mòbil — cosa que un temporitzador de tota la vida no fa.

Visc de lloguer, puc posar alguna cosa d'això?

Gairebé tot. Els endolls intel·ligents que mesuren i programen la rentadora, el termos o el rentavaixelles es connecten a la presa de la paret i se'n van amb tu el dia que et mudis, i la pinça que mesura el consum general es col·loca al quadre sense tallar ni canviar res de la instal·lació. L'únic que convé parlar amb el propietari és el mesurador per circuit dins del quadre, i és una conversa curta perquè tampoc no deixa marca. A la guia sobre domòtica en un pis de lloguer expliquem què es posa sense preguntar i què es pacta abans.

En resum

La factura de la tardor puja perquè la casa gasta sense que ningú la miri. Una pinça al quadre i uns endolls que mesuren t'ensenyen en una setmana en què se'n va la llum; a partir d'aquí, la rentadora, el rentavaixelles, el termos i el cotxe s'engeguen sols quan el kWh costa la meitat, sense que tu hagis de recordar quin dia és ni a quina hora. I si alguna cosa comença a consumir de més, te n'assabentes pel mòbil, no per la factura. Mesurar primer, moure després, i que la casa s'ocupi del rellotge. Si vius de lloguer, gairebé tot això també se'n va amb tu: ho expliquem a la guia de domòtica en un pis de lloguer.