Hi ha una pregunta que surt a gairebé totes les visites, sovint abans que el preu: «i això funcionarà amb la meva Alexa?». O amb els Google del menjador, o amb l'iPhone de tota la família. La resposta curta és sí. La llarga és la que importa, perquè s'hi decideix una cosa més seriosa: si casa teva quedarà lligada a una marca o s'entendrà amb totes — les d'avui i les que vinguin.

El malentès de fons és que portem anys dient «domòtica» a l'altaveu. I l'altaveu és només la veu. La domòtica és una altra cosa: el sistema que sap quins llums tens, quan abaixar les persianes i què fer si salta un sensor. Ben muntades, les dues peces es porten d'allò més bé; confoses, acaben al calaix dels aparells que «no es parlen entre ells». Anem per parts.

L'assistent no és la domòtica (entendre-ho t'estalvia disgustos)

Un Echo o un Nest Mini són, per dins, un micròfon, un altaveu i una connexió amb els servidors del seu fabricant. Quan dius «encén el llum del menjador», l'aparell no encén res: envia la frase al núvol del fabricant, el servidor la interpreta i passa l'ordre a qui de veritat mana a la casa. Si aquest «qui» no existeix — si cada bombeta va amb la seva pròpia app i el seu propi compte —, l'assistent es converteix en un llistí de marques: funciona, però cada fabricant hi posa els seus límits, els seus permisos i les seves caigudes de servidor.

La nostra manera de muntar-ho és la contrària: primer el cervell, després les veus. El cervell és un sistema independent que corre a casa teva i integra tots els dispositius — llums, persianes, clima, sensors — tant li fa la marca. Els assistents es connecten a aquest cervell, no a cada aparell. La conseqüència pràctica: qualsevol cosa integrada al sistema es pot manejar des d'Alexa, des de Google i des de Siri alhora, encara que el fabricant de la bombeta no hagi sentit a parlar de cap dels tres.

Alexa, Google Home i HomeKit: en què es diferencien de veritat

Si no tens cap altaveu i et preguntes quin comprar, la bona notícia és que, amb el cervell independent, la tria perd dramatisme: es tria el que més t'agradi fer servir, no el que «suporti» casa teva. Tot i així, hi ha diferències honestes:

  • Alexa (Amazon). El catàleg més gran d'altaveus i els preus més agressius — un Echo Dot d'oferta costa menys que un sopar. Les rutines són correctes, la comunitat és enorme i hi ha altaveu per a cada racó. A canvi, és el que més present té que al darrere hi ha una botiga.
  • Google Home / Nest. El que entén millor com parlem: encadena preguntes, tolera frases a mitges i respon amb més naturalitat. Si a casa ja viviu a Android i al calendari de Google, hi encaixa sol.
  • HomeKit / Siri (Apple). El més exigent amb la privadesa i el que més control executa dins de la teva pròpia xarxa. A canvi, necessita un «hub» — un HomePod o un Apple TV — per a automatitzacions i control des de fora, i els dispositius amb certificat oficial són menys i més cars. Tot i que això, com veurem, té truc.

El parany és triar altaveu pensant que t'hi cases. Amb un sistema independent al mig, l'altaveu és un perifèric: es canvia, es barreja o es jubila sense tocar la instal·lació.

Matter i Thread: la fi del «serà compatible?» (amb matisos)

Matter és l'intent seriós d'acabar amb la pregunta que dona títol a aquest article. És un estàndard comú impulsat per Amazon, Google i Apple plegats dins de la Connectivity Standards Alliance: un dispositiu amb el logo Matter es pot donar d'alta a Alexa, a Google Home o a l'app Casa d'Apple indistintament, sense passar per l'app del fabricant. Thread és el seu company de viatge: una xarxa de malla de baix consum pensada perquè sensors i bombetes es comuniquin entre ells sense carregar el Wi-Fi.

Els matisos: Matter avança per tipus de dispositiu i encara no cobreix tots els aparells ni totes les funcions. El bàsic — encendre, apagar, regular, mesurar — va fi; les funcions especials de cada fabricant de vegades queden fora de l'estàndard. Per això avui continuem muntant la base de la casa sobre protocols veterans com Zigbee i Z-Wave, que porten anys resolent exactament això, i hi sumem Matter allà on aporta. La direcció és bona; la promesa de «compra qualsevol cosa i funcionarà amb tot», encara no és del tot real.

La jugada guanyadora: una casa que parla amb els tres alhora

Aquí és on el plantejament del cervell independent guanya la partida. Nosaltres el muntem sobre Home Assistant, la plataforma que fem servir com a cervell de la casa: els dispositius s'integren una sola vegada — per Zigbee, Z-Wave, Wi-Fi o Matter — i el sistema sencer s'exposa a Alexa, a Google Home i a HomeKit simultàniament.

A la pràctica: l'Echo de la cuina, el Nest del menjador i l'iPhone de la teva parella veuen els mateixos llums, les mateixes persianes i el mateix termòstat. Cadascú parla amb el seu. I quan algú canvia d'Android a iPhone — o a l'inrevés —, la casa ni se n'adona: s'instal·la una app i llestos. Fins i tot els dispositius surten més bé de preu, perquè deixa de caldre pagar el sobrepreu del segell «works with»: n'hi ha prou que l'aparell s'integri al sistema, i el sistema ja hi posa la compatibilitat amb els tres.

I si marxa internet?

Convé dir-ho sense embuts: la veu d'Alexa i de Google viu als seus servidors. Si la teva connexió cau, els altaveus emmudeixen — això no ho arregla ningú. El que sí que es tria és què passa amb tota la resta. Com que el sistema corre dins de casa teva, les automatitzacions, els botons físics i l'app a la xarxa local continuen funcionant exactament igual: la veu és una comoditat, no un punt únic de fallada. És el mateix criteri que expliquem a fons a la nostra pàgina de domòtica sense núvol: l'essencial de la casa no pot dependre d'un servidor aliè.

Què mirem a la visita (perquè la veu no sigui un adorn)

Quan venim a veure un habitatge, la conversa sobre assistents es redueix a tres preguntes: quins mòbils hi ha a casa (la barreja Android + iPhone és el normal, no l'excepció), quins altaveus ja teniu — gairebé sempre apareix un Echo o un Nest oblidat fent d'altaveu de música — i què voleu demanar-li a la veu de veritat. Amb això decidim què s'exposa a cada assistent i què es queda en automatitzacions, que és on una casa ben muntada fa el 90% de la feina sense que ningú digui ni una paraula.

La resta no canvia respecte de qualsevol instal·lació de domòtica per a la llar: sense obres a la immensa majoria de pisos, amb els altaveus que ja tinguis — siguin de la marca que siguin — i una instal·lació completa des de 2.500 €. La visita i el pressupost, com sempre, sense compromís.

Dubtes habituals

Necessito comprar altaveus nous per tenir domòtica?

No. La domòtica funciona des de l'app i, sobretot, amb automatitzacions — presència, horaris, sensors — encara que no hi hagi ni un altaveu a casa. L'altaveu només hi afegeix la veu. Si ja tens un Echo o un Nest, l'integrem; si no en tens cap, no cal comprar-lo per començar. La nostra recomanació sol ser la contrària: deixa que la casa faci les coses sola primer, i decideix després si la veu t'aporta res.

Puc fer servir Alexa i Google Home alhora a la mateixa casa?

Sí. El sistema exposa els mateixos dispositius als dos assistents alhora, així que cadascú a casa pot parlar amb l'altaveu que prefereixi: un Echo a la cuina i un Nest al menjador manejant els mateixos llums sense trepitjar-se. El que no es comparteix són les rutines internes de cada assistent; per això les automatitzacions importants es munten al sistema, no a l'altaveu.

Què necessito per controlar la casa amb Siri i HomeKit?

Un iPhone o un iPad amb l'app Casa i, per a automatitzacions i control des de fora de casa, un hub d'Apple: un HomePod o un Apple TV. Amb el sistema que instal·lem, tota la casa s'exposa a HomeKit encara que els dispositius no portin el certificat oficial d'Apple — que és just el que encareix els aparells «compatibles».

El control per veu funciona si es talla internet?

El d'Alexa i Google, no: els seus altaveus envien la veu als seus servidors per entendre-la, i sense connexió emmudeixen. El que no cau és la casa: les automatitzacions, els botons físics i l'app dins de la teva xarxa continuen funcionant, perquè el sistema s'executa en local. La veu és una comoditat; el funcionament de l'habitatge no en depèn.

Si canvio d'Android a iPhone, perdo la instal·lació?

No. Els dispositius estan integrats al sistema de la casa, no casats amb Google ni amb Apple. Canvies de mòbil, instal·les l'app i tot continua on era; si a més vols Siri, s'hi afegeix el hub d'Apple i llestos. El mateix a l'inrevés — i el mateix si un dia decideixes jubilar els altaveus d'una marca i passar-te a una altra: es canvia la porta d'entrada, no la casa.

En resum

L'assistent és la veu de la casa; la domòtica és el cervell, i convé que siguin coses diferents. Amb un sistema independent al mig, la pregunta «funcionarà amb la meva Alexa?» deixa de ser una decisió de compra i passa a ser una preferència: casa teva funciona amb Alexa, amb Google Home i amb HomeKit alhora, avui amb els altaveus que ja tens i demà amb els que siguin. La marca de l'altaveu es tria amb l'orella; la instal·lació, amb el cap.