Passa cada tardor en molts pisos de Barcelona. Un matí de novembre puges la persiana i el vidre del dormitori està entelat de dalt a baix, amb un fil d'aigua que baixa fins al marc. Unes setmanes després apareix una ombra grisa a la cantonada de la paret de façana, darrere de l'armari, i la roba de dins fa olor de tancat. Segons les normals climatològiques de l'AEMET, l'aire del carrer a Barcelona volta el 70% d'humitat tot l'any, i l'octubre és el mes més humit, amb un 73%. A dins de casa hi sumem l'aigua de les dutxes, de la cuina i de la nostra pròpia respiració.
La floridura no s'arregla netejant: és aigua al lloc equivocat. Apareix on la humitat de l'aire es troba amb una superfície freda, i això es pot mesurar molt abans que es vegi. Un sensor no asseca cap paret, però sap abans que tu quan una cantonada condensarà, i la casa hi pot fer alguna cosa: encendre l'extractor, posar en marxa el deshumidificador o avisar-te que toca ventilar. Aquesta és la guia de què mesurar, on posar-ho i què convé automatitzar.
Per què surt floridura: aire humit contra una superfície freda
L'aire calent admet més vapor d'aigua que el fred. Quan l'aire humit de casa toca alguna cosa més freda que ell —un vidre, una cantonada de la façana—, es refreda de cop, ja no pot sostenir tota aquesta aigua i la deixa sobre la superfície. La temperatura a la qual comença a gotejar s'anomena punt de rosada, i depèn de com d'humit sigui l'aire: amb la casa a 20 °C i al 60% d'humitat, qualsevol superfície per sota d'uns 12 °C es mulla.
Però la floridura no necessita gotes: n'hi ha prou que la superfície passi moltes hores molt humida, encara que no s'hi vegi aigua. El document de suport del CTE sobre condensacions fa servir com a criteri un màxim del 80% d'humitat relativa mitjana mensual sobre la superfície, i avisa que en un habitatge en zona marítima la humitat interior pot ser molt superior a la que se suposa per defecte i produir condensacions amb gran facilitat. Amb la casa al 60%, una paret ja passa d'aquest 80% tan bon punt baixa d'uns 15 °C. Per això la floridura surt sempre als mateixos llocs, que són els punts més freds de la casa:
- Vidres i marcs. Sobretot els d'alumini antic, sense trencament de pont tèrmic: el marc porta el fred del carrer fins a dins.
- Cantonades i pilars de la façana. On s'ajunten dos murs exteriors o passa un pilar, la paret és més freda que al centre.
- El calaix de la persiana. Una caixa buida damunt de la finestra que gairebé mai no està aïllada.
- Darrere d'armaris i capçals de llit. Enganxats a una paret exterior, la tapen de la calor de l'habitació i no deixen que l'aire circuli.
- El sostre del bany. Rep tot el vapor de la dutxa de cop.
L'aigua surt de la vida normal: la dutxa, l'olla, la roba estesa a dins, la respiració de qui dorm amb la porta tancada. Una estufa de butà n'hi afegeix més, perquè en cremar el gas desprèn vapor d'aigua; i en una habitació sense ventilar és, a més, un risc de monòxid que no es resol obrint una estona ni amb l'extractor: per a això hi ha un detector de monòxid connectat. I hi ha un factor més recent, que és canviar les finestres. La guia de qualitat de l'aire interior del Ministeri de Sanitat ho explica així: les finestres noves en edificis ja construïts tanquen molt millor i afavoreixen que la humitat que es produeix a l'habitatge s'acumuli.
Quina humitat és la bona, i per què ventilar asseca encara que fora hi hagi humitat
Aquesta mateixa guia dona com a acceptable entre el 30 i el 60% d'humitat a la tardor i a l'hivern. A la pràctica, un pis entre el 40 i el 60% està bé. El que preocupa no és el pic de deu minuts després de la dutxa, sinó que l'aire es quedi per sobre del 60% durant dies, perquè aleshores els punts freds passen moltes hores per sobre d'aquest 80%.
Ventilar a l'hivern asseca, encara que fora hi hagi un 70% d'humitat. Sembla una contradicció i no ho és. L'aire de gener a Barcelona és de mitjana a uns 9 °C i al 70%; quan entra a casa i s'escalfa a 20 °C, porta la mateixa aigua però ara en podria sostenir molta més, i la seva humitat relativa baixa a un 35%. Aquest aire sec és el que s'endú el vapor de la nit.
Escalfar no treu aigua. Apujar la calefacció abaixa el percentatge que marca el sensor, perquè l'aire calent admet més vapor, però l'aigua continua a casa: només surt ventilant o quan un deshumidificador la condensa al seu dipòsit. I a l'estiu tot és a l'inrevés: l'aire del carrer entra calent i humit, ventilar ja no asseca, i llavors qui fa la feina és l'aire condicionat o el deshumidificador.
Mesurar abans de tocar res: on van els sensors
Un sensor de temperatura i humitat és petit, va a pila i s'enganxa amb adhesiu. El que marca la diferència és on es posa.
Un a cada estança on es viu. Dormitoris, saló i bany, a mitja alçada i lluny del que falseja la lectura: la dutxa, els fogons i el radiador. Així es veu la humitat real de cada habitació, i no la d'un passadís.
Un al punt fred, o un càlcul que en faci les funcions. El sensor que de debò diu si sortirà floridura és el de la cantonada de la façana, el de darrere de l'armari o el del costat de la finestra. On no s'hi pot enganxar res, com en un vidre, es calcula. A Home Assistant, el sistema amb què treballem, l'indicador de floridura (Mold Indicator) estima la humitat al punt més fred a partir de la temperatura i la humitat de l'habitació i de la temperatura de fora, amb un factor que es mesura una vegada en aquell punt. La mateixa documentació situa el risc de floridura per sobre d'un 70% i la condensació al 100%; nosaltres avisem quan aquest 70% es manté, no per un pic solt.
Un a fora, al balcó. És la temperatura exterior que necessita aquest càlcul. Hi va un sensor propi en lloc de la previsió del temps, perquè la previsió arriba per internet i el càlcul ha de continuar funcionant encara que caigui la fibra.
L'històric, a casa. Una setmana de corbes ho explica tot: la dutxa de les set, la nit amb la porta tancada, el dia d'estendre. Precisament per això és una dada íntima —diu quan et dutxes, quan dorms i quanta gent hi ha a cada habitació—, i es queda a l'equip de casa teva, no al servidor d'una marca.
El que la casa fa sola
Amb la casa mesurada, les automatitzacions que funcionen són poques i molt concretes.
L'extractor del bany, per pujada i no per llindar
L'error típic és encendre l'extractor quan la humitat passa d'una xifra fixa, per exemple el 70%. Però la humitat de base canvia amb l'estació: hi ha setmanes en què aquesta xifra no s'assoleix ni amb la dutxa i d'altres en què el bany ja hi és sense que ningú s'hagi dutxat. El que delata una dutxa és la pujada. Si la humitat puja vuit o deu punts en pocs minuts, l'extractor arrenca; i s'atura quan torna a la humitat d'abans o, si no ho aconsegueix, al cap d'un temps màxim, perquè no es quedi tota la nit en marxa.
Es fa amb un petit mòdul darrere de l'interruptor que ja tens. Si l'extractor comparteix cable amb la llum, cal separar-los, i molts mòduls necessiten neutre a la caixa: gairebé sempre és una feina sense obra, i ho mirem a la visita. L'interruptor continua funcionant a mà com sempre. Si el bany no té extractor, posar-lo ja és una altra feina —cal una sortida d'aire— i la valorem a part a la visita.
El deshumidificador, només quan cal
Un deshumidificador encès vint-i-quatre hores gasta llum per a res. Connectat a un endoll amb mesurador de consum, arrenca quan l'habitació passa d'un 60–65% i s'atura cap al 50%. Aquesta distància entre els dos números, la histèresi, evita que s'encengui i s'apagui cada pocs minuts, i a més se li dona un temps mínim de funcionament per no castigar el compressor. Si la finestra d'aquella habitació està oberta, s'espera.
Té dues condicions. L'aparell ha de ser dels que arrenquen sols quan torna el corrent i estar en mode continu —molts aparells electrònics es queden apagats—, així que el model es comprova abans. I l'endoll serveix també per saber quan és ple: si està encès, la humitat continua alta i el consum es queda gairebé a zero durant uns quants minuts, el dipòsit és ple i t'arriba un avís. No n'hi ha prou amb una simple baixada de consum, perquè també la provoca el desglaç. Si l'aparell té mànega de desguàs, aquest avís ni tan sols cal.
Ventilar deu minuts, quan toca
Ventilar és l'eina més barata, i el seu problema és recordar-se'n. Al dormitori ho resol un sensor de CO₂. Ha de ser d'infrarojos (NDIR), perquè els que estimen el CO₂ a partir d'altres gasos no serveixen per a això, i sol anar endollat, per USB o al corrent. La guia de Sanitat proposa precisament vigilar el CO₂ per saber quan cal ventilar: després d'una nit amb la porta tancada puja, i la casa t'avisa al matí que toca obrir, per CO₂ o per humitat.
No cal tenir la finestra oberta mig matí. Segons la guia pràctica de l'energia de l'IDAE, per ventilar del tot una habitació n'hi ha prou amb uns deu minuts. I mentrestant, un sensor a la finestra fa que al cap de pocs minuts s'aturi només el radiador d'aquella habitació, que torna a arrencar en tancar: ventilar no ha de ser escalfar el carrer.
Cap habitació gelada
L'habitació que ningú no fa servir és la primera candidata a la floridura, perquè és freda i ningú no la ventila. Deixar-la al voltant de 15 °C sol ser suficient, i el sensor d'aquella habitació ho confirma; com repartir la temperatura per estances ho expliquem a la guia de quina temperatura posar a cada habitació.
A l'entretemps, aquells dies temperats i humits en què no fa prou fred per encendre la calefacció, el split pot donar un cop de mà en mode deshumidificació, i la casa el pot posar en marxa quan la humitat ho demana. Però aquest mode refreda, així que a l'hivern no, i respecta la mateixa regla de la finestra: si està oberta, s'atura.
El que un sensor no arregla
Convé dir-ho clar: la domòtica controla la humitat que es produeix dins de casa. Hi ha altres humitats que no són això.
- Una taca que creix quan plou, o al costat d'una canonada, no és condensació. És aigua que entra o que s'escapa, i no la veu un higròmetre ni un sensor de fuites d'aigua, que només detecta aigua a terra. És feina de lampista o de qui repari la façana.
- La humitat que puja de terra en una planta baixa, per capil·laritat, és un problema de construcció.
- Un pont tèrmic greu o una finestra molt vella es poden vigilar i compensar, però l'arranjament de fons és aïllar o canviar la fusteria, i això és d'un altre gremi.
- La floridura que ja hi és cal netejar-la —amb biocides autoritzats, diu la guia de Sanitat— i corregir la causa, o torna. Aquesta mateixa guia relaciona la humitat i la floridura amb més símptomes respiratoris, al·lèrgies i asma: si a casa hi ha símptomes, la consulta és amb el metge.
Què cal (i com ho pressupostem)
Poca cosa, i gairebé tot sense obra: sensors de temperatura i humitat a pila a les estances i als punts freds, el de CO₂ endollat al dormitori, un mòdul darrere de l'interruptor de l'extractor i un endoll amb mesurador per al deshumidificador. Tot s'integra en el mateix sistema que la climatització intel·ligent, de manera que la finestra, el radiador, l'extractor i el deshumidificador s'entenen entre ells. Funciona en local: només els avisos al mòbil i mirar-ho des de fora de casa necessiten internet.
Aquí no donem una xifra tancada perquè cada pis és diferent: quantes estances cal vigilar, si l'extractor té la seva pròpia línia, quin deshumidificador tens. Ho pressupostem a la visita, sense compromís, en pagament únic i sense quotes. Amb la mateixa garantia que la resta del que instal·lem: garantim la nostra instal·lació i configuració durant 5 anys; els equips tenen la garantia del seu fabricant (2–3 anys) i la gestionem nosaltres per tu.
Dubtes habituals
Quina humitat és normal a casa a l'hivern?
La guia de qualitat de l'aire interior del Ministeri de Sanitat dona com a acceptable entre el 30 i el 60% a la tardor i a l'hivern, i a la pràctica un pis entre el 40 i el 60% està bé. El que convé vigilar no és un pic solt, que passa amb cada dutxa, sinó que la humitat es quedi alta durant dies, i sobretot com està la paret freda: el centre de l'habitació pot marcar un 55% raonable mentre la cantonada de la façana frega el 80%.
Un deshumidificador treu la floridura?
No: treu aigua de l'aire, que és la meitat del problema. La floridura que ja hi és cal netejar-la —la guia de Sanitat parla de biocides autoritzats— i, si torna, és que la causa continua allà: una paret freda, una ventilació que no arriba o una filtració. El que sí que fa bé un deshumidificador governat per la casa és evitar que es repeteixi la condició que la va fer créixer, i fer-ho només quan cal en lloc de vint-i-quatre hores al dia.
És dolent estendre la roba dins de casa?
No és dolent, però tota l'aigua que surt de la roba acaba a l'aire de casa, i una rentadora estesa és molta aigua. Si es pot, millor a la galeria o al safareig; si no, en una habitació amb la porta tancada i el deshumidificador en marxa, i mai al dormitori. Amb un sensor en aquella habitació es veu de seguida: la humitat puja tan bon punt s'estén, i el deshumidificador pot arrencar sol fins que la roba s'asseca.
Continua funcionant si cau Internet?
Sí. Les automatitzacions —l'extractor que arrenca, el deshumidificador que s'atura, el radiador que es para amb la finestra oberta— viuen en un petit equip dins de casa teva i no depenen de cap servidor de fora. Internet només cal per als avisos al mòbil i per mirar-ho des de fora de casa. Per això la temperatura exterior del càlcul de la floridura surt d'un sensor al balcó i no de la previsió del temps: així continua funcionant encara que la fibra estigui caiguda.
Ho puc posar si visc de lloguer?
Sí. Els sensors van a pila i s'enganxen amb adhesiu, el de CO₂ i el deshumidificador s'endollen, i el petit equip que ho coordina s'endolla al router: res d'això no deixa marca ni necessita permís del propietari, i tot se'n ve amb tu al pis següent. Només el mòdul de l'extractor, que va darrere de l'interruptor, convé parlar-lo abans amb el propietari, perquè toca la instal·lació elèctrica — tot i que també es retira sense deixar rastre.
En resum
La floridura de cada hivern no és mala sort: és aire humit que troba una superfície freda i s'hi queda massa hores. Mesurar per estances, vigilar el punt fred, deixar que l'extractor i el deshumidificador treballin només quan cal i ventilar deu minuts quan toca resol la majoria dels casos sense obres ni gestos nous. I el que no és condensació —una filtració, la capil·laritat— es reconeix abans i va a qui ho ha d'arreglar. No cal barallar-se amb la floridura cada hivern: n'hi ha prou que la casa la vegi venir.