A Barcelona hi ha molts pisos sense gas: la calefacció és el split del menjador, algun radiador elèctric als dormitoris i, en algunes finques, uns acumuladors dels d'abans. Gairebé tot el que s'escriu sobre calefacció intel·ligent dona per fet una caldera, i si és el teu cas, el que et cal és el termòstat intel·ligent per a la caldera. Aquesta guia és per als altres.

La bona notícia és que una calefacció elèctrica s'adapta molt bé a la domòtica. Sense caldera, la calefacció és electricitat, i l'electricitat es pot mesurar, repartir i moure d'hora. El que ve a continuació és com fer-ho amb cada aparell, què convé encendre primer i el que no s'ha de programar mai.

Tres maneres d'escalfar sense gas, i quina gasta menys

No tots els aparells elèctrics escalfen igual, i la diferència es nota a la factura.

  • El split en mode calor. Un aire condicionat modern és una bomba de calor: a l'hivern treu calor de l'aire del carrer i la posa dins de casa. Per això, per cada kWh d'electricitat en lliura uns quants de calor. Quants exactament ho diu la seva etiqueta energètica, a la dada de calefacció (l'SCOP).
  • El radiador o emissor elèctric. Escalfa una resistència: cada kWh d'electricitat es converteix en un kWh de calor, ni més ni menys. És senzill i escalfa de pressa una habitació petita, però és la manera més cara de produir calor.
  • L'acumulador. Per dins funciona igual que un radiador, amb una diferència: guarda la calor en un bloc de maons refractaris i la va deixant anar durant el dia. Per això es carrega de nit, a les hores en què la llum costa menys.

L'IDAE ho resumeix a les seves recomanacions d'estalvi per a les llars (en castellà): si has de refrigerar i també escalfar casa teva, millor un equip tipus bomba de calor, amb etiqueta energètica A o superior. I el clima de Barcelona hi juga a favor: segons les normals climatològiques de l'AEMET de l'aeroport, el gener té una mitjana de 9,2 °C i mínimes de 4,7 °C, i amb un fred així de suau una bomba de calor treballa en molt bones condicions. La conseqüència pràctica és un ordre: primer el split, i els radiadors on el split no arriba.

El split a l'hivern: calor abans d'arribar, i no tota la tarda

L'error típic amb el split és deixar-lo encès tota la tarda per si de cas, o encendre'l en arribar i esperar mitja hora amb l'abric posat. Les dues coses s'arreglen amb la mateixa idea: que el split sàpiga quan hi ha algú a casa i quan n'hi haurà.

  • L'horari de casa teva, no el de fàbrica. Calor a les hores en què la casa es fa servir —abans d'esmorzar, en tornar a la tarda— i al mínim la resta.
  • Arribar amb la casa a punt. Quan el primer mòbil de la família s'acosta a casa, el split arrenca amb el temps just perquè en obrir la porta ja estigui temperada.
  • Al mínim si no hi ha ningú. L'IDAE aconsella abaixar el termòstat a 15 °C si t'absentes unes hores; la casa ho fa sola tan bon punt surt l'última persona.
  • Finestra oberta, split aturat. Un sensor a la finestra l'atura al cap de pocs minuts i el torna a encendre en tancar-la.

Sobre la temperatura, l'IDAE recorda que 21 °C amb roba adequada són suficients. Quina temperatura posar a cada estança i a quina hora ho expliquem amb detall a la guia de calefacció per zones; aquí el que importa és que el split la respecti, en lloc d'escalfar a 25 °C per compensar l'estona que ha estat apagat.

Radiadors elèctrics fixos: un per estança, amb el seu horari

On el split no arriba —un bany, un dormitori al fons del passadís— sol haver-hi un radiador elèctric fix a la paret, un emissor tèrmic o un tovalloler. Es controlen amb un relé o amb un endoll intel·ligent amb mesurador de consum, i cadascun passa a tenir el seu propi horari: el del bany, mitja hora abans de la dutxa; el del dormitori, una estona abans d'anar a dormir.

La peça que canvia el resultat és un sensor de temperatura a la mateixa habitació. El termòstat de roda que porta el radiador mesura l'aire que té enganxat, que s'escalfa de seguida, i per això talla i arrenca sense parar mentre l'habitació continua freda. Amb un sensor a mitja alçada, el sistema manté el radiador encès fins que l'habitació arriba a la seva temperatura i l'apaga després, no quan l'aparell creu que ja n'hi ha prou. I el mesurador de l'endoll diu el que gasta cadascun: sovint n'hi ha un que gasta molt més del que ningú pensava.

Acumuladors: carregar de nit segons el fred de demà

Els acumuladors tenen fama de cars, i la tenen sobretot per com es fan servir. Estan pensats per carregar-se de nit, quan la llum és més barata, i deixar anar la calor durant el dia. El problema és que la càrrega s'ajusta a mà i gairebé ningú no la toca: carreguen igual una nit de 12 °C que una de 3 °C, i l'endemà o sobra calor a la tarda o en falta al matí.

Amb el sistema, quantes hores carrega cada nit es decideix amb la previsió de l'endemà i la temperatura de cada habitació: més càrrega si demà fa fred, menys si ve un dia temperat o si la casa estarà buida. La càrrega continua caient a les hores vall, que és la seva gràcia, però en la quantitat que cal.

El límit que no es veu: la potència contractada

Amb la calefacció elèctrica apareix un problema que amb gas no existeix. Un pis de l'àrea metropolitana sol tenir contractats 3,45 o 5,75 kW, i cada radiador elèctric tira d'entre 1.000 i 2.000 W. Dos radiadors i la vitroceràmica alhora ja superen els 3,45 kW, i el limitador talla la llum de tot el pis.

La sortida cara és ampliar la potència, que es paga tots els mesos de l'any per unes poques hores d'hivern. La barata és repartir: el sistema coneix el consum de la casa en temps real, esglaona l'arrencada dels radiadors i, si entra el forn, en deixa un en espera uns minuts sense que ningú se n'adoni. És la mateixa idea, amb la mateixa pinça al quadre, que fem servir per carregar el cotxe elèctric a casa sense ampliar la potència.

El que no es programa: estufes i escalfadors portàtils

Hi ha una regla que apliquem sempre: res que necessiti algú al davant s'encén a distància. Les estufes, els escalfadors de ventilador i els radiadors d'oli portàtils hi entren. Es poden bolcar, quedar tapats per una manta o acabar a un pam d'una cortina, i els seus propis manuals solen advertir que no es connectin a temporitzadors ni programadors que els encenguin sols.

El que sí que té sentit és el contrari: un endoll amb mesurador que diu el que gasten i que els apaga si es queden encesos en una casa buida. Però si una habitació només s'escalfa amb una estufa, la solució de debò no és programar-la: és un emissor fix a la paret, o que hi arribi el split.

Què cal (i quant costa)

Per a un pis sense gas típic: integrar els splits —per wifi o amb un emissor d'infrarojos, sense obres—, un relé o un endoll amb mesurador per a cada radiador fix o acumulador, un sensor de temperatura per estança i, si la potència va justa, una pinça al quadre. Tot entra al mateix sistema de climatització intel·ligent, que funciona en local: només cal Internet per fer-lo servir des de fora de casa i perquè t'arribin els avisos.

Una instal·lació així parteix des de 700 €, en pagament únic i sense quotes; el nombre d'aparells i l'estat del quadre és el que més mou la xifra, i ho veiem a la visita, sense compromís. Amb la mateixa garantia que la resta del que instal·lem: garantim la nostra instal·lació i configuració durant 5 anys; els equips tenen la garantia del seu fabricant (2–3 anys) i la gestionem nosaltres per tu.

Dubtes habituals

Què gasta menys, el split o el radiador elèctric?

Per donar la mateixa calor, el split en mode calor gasta força menys, perquè és una bomba de calor: treu calor de l'aire de fora i per cada kWh d'electricitat en lliura uns quants de calor. Un radiador elèctric converteix cada kWh en un kWh de calor, ni més ni menys. Quant rendeix exactament el teu split ho diu la seva etiqueta energètica, a la dada de calefacció (SCOP). Això no vol dir que s'hagin de treure els radiadors: en un bany o en un dormitori sense split continuen sent la manera senzilla d'escalfar, i el que importa és que funcionin només quan cal.

El meu split és antic, serveix per escalfar?

Si és bomba de calor, sí: al comandament hi apareix un mode calor, normalment amb el símbol d'un sol, i l'etiqueta porta dades de calefacció a més de les de refrigeració. Els equips només de fred no escalfen, per molt que es programin. I un split antic que escalfa s'integra igual que un de nou, per wifi o amb un emissor d'infrarojos; ho comprovem a la visita.

Saltarà la llum si encenc diversos radiadors alhora?

Pot passar. Cada radiador elèctric tira d'entre 1.000 i 2.000 W, i un pis amb 3,45 kW contractats no aguanta dos radiadors i la vitroceràmica alhora. El sistema ho evita repartint: esglaona l'arrencada dels radiadors i, si entra el forn, en deixa un en espera uns minuts. Ampliar la potència contractada és l'altra sortida, però es paga tots els mesos de l'any.

Puc programar la meva estufa o el meu radiador d'oli amb un endoll intel·ligent?

Encendre'ls a distància, no. Les estufes i els escalfadors portàtils estan pensats per fer-se servir amb algú al davant: es poden bolcar, quedar tapats per una manta o acabar a prop d'una cortina, i els seus propis manuals solen advertir que no es connectin a temporitzadors que els encenguin sols. El que sí que té sentit és el contrari: mesurar el que gasten i que s'apaguin sols si es queden encesos en una casa buida. Si una habitació només s'escalfa amb una estufa, la solució de debò és un emissor fix a la paret o el split.

Visc de lloguer, es pot automatitzar la calefacció?

Gairebé sempre. Els splits es controlen amb un petit emissor d'infrarojos que es posa a la paret o en un moble, sense tocar l'aparell; els sensors de temperatura van a pila i s'enganxen amb adhesiu; i el petit equip que ho coordina s'endolla al router. Només els relés que van darrere d'un radiador fix o al quadre toquen la instal·lació elèctrica, i aquests convé parlar-los abans amb el propietari.

En resum

En un pis sense gas, la calefacció és una qüestió d'electricitat, i això hi juga a favor: es pot mesurar, repartir i moure d'hora. Primer el split, que a l'hivern suau de Barcelona dona unes quantes vegades més calor de la que gasta; els radiadors fixos, a les habitacions on el split no arriba i amb el seu propi sensor; els acumuladors, carregats segons el fred de demà; i un repartiment que eviti que salti la llum. Les estufes, sempre amb algú al davant. Sense caldera també es pot tenir una calefacció que pensa: només cal ensenyar-li quan, on i en quin ordre escalfar.