És una escena molt d'octubre. Ha plogut tota la nit, la gespa està xopa, el camí ple de bassals, i a les set del matí salta l'aspersor amb els vint minuts de sempre. Ningú no l'ha tocat des de l'agost, així que continua regant com a l'agost. I l'octubre és just el contrari: segons les normals climatològiques de l'AEMET de l'aeroport de Barcelona, és el mes més plujós de l'any, amb 91 litres per metre quadrat de mitjana repartits en uns sis dies de pluja. Al juliol en cauen 21. L'octubre, tot sol, plou més que el juliol i l'agost junts.

El programa que anava bé a l'agost sobra a l'octubre. El jardí necessita molta menys aigua i el cel n'hi posa bona part. Un reg que no s'assabenta de cap de les dues coses llença aigua i, pitjor, entolla les arrels just quan més els costa assecar-se. Aquesta guia va del que canvia amb el fred: com saltar-se la pluja de tardor, com abaixar el reg sense reprogramar zona per zona, què fer quan glaça i com deixar la instal·lació a punt per a l'hivern.

Per què el reg d'estiu sobra a la tardor

A l'estiu, la major part de l'aigua que dones al jardí no se la queda la planta: se'n va a l'aire, per la terra que s'asseca al sol i per les fulles que transpiren amb la calor. Aquesta pèrdua, l'evapotranspiració, és la que marca quanta aigua cal reposar, i depèn sobretot del sol, la temperatura i el vent. A l'octubre els dies ja són força més curts, el sol va més baix i les nits refresquen, així que la terra triga molt més a assecar-se.

A això s'hi suma la planta. Moltes s'aturen amb la fresca: deixen de treure brots, els arbustos de fulla caduca es queden pelats i el que queda verd gasta molt menys. Continuen necessitant aigua, però força menys. Un programa pensat per reposar el que es perd en una setmana d'agost, aplicat tal qual al novembre, rega de més gairebé cada dia.

I l'excés fa més mal a la tardor que a l'estiu. A l'agost, l'aigua de més s'evapora en un parell de dies; al novembre, es queda. Una terra entollada setmanes seguides és terreny adobat per als fongs de l'arrel, i és la manera més silenciosa de perdre una bardissa que a l'estiu estava perfecta.

Saltar-se la pluja de tardor

El bàsic ja ho vam explicar a la guia del reg en vacances: els tres senyals que eviten regar després de ploure són el sensor de pluja, la previsió del temps i el sensor d'humitat del sòl, i la regla que els uneix és «no reguis si la terra encara és humida o si plourà». A la tardor aquesta regla continua sent vàlida, però la pluja es comporta diferent, i convé afinar-la en tres punts.

No importa si ha plogut, sinó quant

La pluja de tardor a Barcelona arriba sovint en tempestes curtes i fortes: mitja hora que deixa el carrer com un riu i després dies de sol. Un sensor de pluja senzill només sap si plou, i per a ell un plugim de deu minuts i un xàfec que xopa la terra són el mateix. El que de debò importa és quanta n'ha caigut. Amb un pluviòmetre al jardí, o amb la dada de l'estació meteorològica més propera, el reg se salta un dia després d'un plugim i uns quants després d'un xàfec. I el sensor d'humitat del sòl decideix quan es reprèn: quan la terra torna a ser seca, no quan ho diu el calendari.

La previsió, com a avís i no com a cap

La previsió aporta l'altre gran estalvi: si anuncien un dia de pluja, no té sentit regar la vigília. A Home Assistant, el sistema amb què treballem, surt de la integració oficial amb l'AEMET, que dona la predicció per dies i per hores amb la seva probabilitat de pluja. Però les previsions de tempesta fallen sovint —cau al barri del costat, o no cau—, així que la previsió només ajorna: si l'endemà no ha plogut i el sensor diu que la terra és seca, es rega. I com que arriba per Internet, mai no és l'únic senyal. Els programes i els sensors del jardí funcionen en local, de manera que, si cau la fibra, el reg continua decidint amb el que mesura a casa.

On la pluja no arriba

El detall que gairebé tothom passa per alt: quan plou, no tot el jardí es mulla. Els tests sota el voladís d'una terrassa, les jardineres arran de façana o un porxo cobert poden passar una setmana de pluja completament secs. Si la pluja cancel·la el reg de tota la casa, aquestes plantes es queden sense aigua just quan ningú no se'n recorda. Per això la pausa per pluja es configura per zones: la gespa i els parterres a l'aire lliure se la salten, i la zona coberta continua amb el seu sensor d'humitat com si res.

Ajustar per estació sense reprogramar cada zona

Reprogramar a mà cada zona cada vegada que canvia el temps és just el que ningú no fa, i per això tants jardins reguen al novembre com a l'agost. L'alternativa és un ajust estacional. El programa d'estiu es queda com a referència i el sistema hi aplica un percentatge segons l'època —menys regs i més curts a la tardor, encara menys a l'hivern— o, millor, segons el temps real de cada setmana: la temperatura, el sol i la pluja dels últims dies. Una setmana de calor tardana a l'octubre rega una mica més; una setmana grisa de novembre, gairebé res. I a la primavera el mateix ajust puja sol, sense que ningú s'hagi de recordar de tornar a programar.

L'hora també canvia. A l'estiu convé regar de matinada perquè l'aigua no s'evapori abans d'arribar a l'arrel. A l'hivern aquest motiu desapareix, perquè gairebé no s'evapora res, i n'apareix un altre per esperar: després d'una nit freda, l'aigua triga a entrar en una terra glaçada, i la que es queda en degoters i canonades a la intempèrie es pot arribar a congelar. Per això als mesos de fred passem el reg a mig matí, quan la temperatura ja ha pujat.

Quan glaça

A la costa gairebé no passa: a l'aeroport de Barcelona, l'AEMET compta menys de quatre dies de glaçada l'any de mitjana, gairebé tots entre desembre i febrer. Però n'hi ha prou d'allunyar-se uns quilòmetres del mar —el Vallès, una casa al Montseny o al Pirineu— perquè les glaçades deixin de ser una anècdota. I regar amb glaçada és mala idea per partida doble: l'aigua no entra a la terra congelada i es queda a sobre com una capa de gel, i la que queda dins de degoters, vàlvules i canonades exposades, en congelar-se, es dilata i les pot trencar.

La solució és un sensor de temperatura exterior, a l'ombra i a prop del terra, que talla el reg per sota d'uns 3 °C i no el deixa arrencar fins que la temperatura es recupera. És la mateixa idea que ja protegeix les canonades de dins en una segona residència que es queda tancada a l'hivern: la casa vigila el fred encara que no hi hagi ningú, i t'avisa si alguna cosa no quadra.

Deixar el reg a punt per a l'hivern

Abans de les primeres glaçades convé repassar la instal·lació. Té dues parts: la que fa el sistema i la física, que és de qui cuida el jardí.

El que fa el sistema

  • Mode hivern. Un calendari de pocs regs, a mig matí, que continua saltant-se la pluja i obeint el sensor d'humitat.
  • Tall per glaçada. Per sota d'uns 3 °C no es rega, i t'arriba un avís quan s'activa.
  • Avís si el cabal no quadra. Amb un sensor de cabal, el sistema sap quanta aigua hauria de passar a cada reg. Si en passa molta més, hi ha una canonada trencada o un degoter solt; si no en passa gens, el filtre està embussat o la clau, tancada. A l'hivern és la manera d'assabentar-te d'una canonada rebentada pel fred abans que arribi la factura.
  • Pausa des del mòbil. Per a una setmana de pluja anunciada o mentre es treballa al jardí, amb tornada automàtica al calendari.

La part física (tu o el teu jardiner)

  • Buida els degoters i les canonades que queden a la intempèrie, sobretot on glaça: l'aigua que es queda a dins és la que rebenta.
  • Neteja el filtre del circuit. Després de tot l'estiu sol estar brut, i és la causa més habitual que les últimes plantes de la línia rebin menys aigua.
  • Treu el programador d'aixeta a piles, si en tens un, treu-li les piles i guarda'l a dins: no està pensat per passar glaçades a la intempèrie, i unes piles oblidades acaben fent malbé els contactes.
  • Protegeix les aixetes exteriors i la clau del reg si queden a l'aire: una aixeta que es glaça amb aigua a dins es pot esquerdar.

Si el teu jardí és a la costa i no glaça, la part física es queda gairebé en netejar el filtre. Si és terra endins o és una casa que es tanca a l'hivern, convé fer-la sencera.

Què cal (i quant costa)

Si ja tens reg, gairebé tot s'aprofita: les canonades, els degoters i les electrovàlvules es queden. El que canvia és el programador, que passa a formar part del sistema de la casa, i s'hi afegeixen els sensors: de pluja, d'humitat del sòl per zones, de temperatura i, si vols els avisos de fuites, de cabal. Així és el reg intel·ligent que s'adapta a cada estació: el mateix sistema que se salta la pluja a l'octubre es protegeix de la glaçada al gener i torna sol al programa d'estiu al maig.

Una instal·lació bàsica —programador connectat més sensor de pluja o humitat— parteix des de 300 €. El reg per zones amb més sensors es pressuposta a la visita, sense compromís, en pagament únic i sense quotes. Amb la mateixa garantia que la resta del que instal·lem: garantim la nostra instal·lació i configuració durant 5 anys; els equips tenen la garantia del seu fabricant (2–3 anys) i la gestionem nosaltres per tu.

Dubtes habituals

Cal apagar el reg automàtic a l'hivern?

Del tot, gairebé mai. El que convé és passar-lo a un calendari d'hivern, amb molts menys regs, i deixar que la pluja i la humitat del sòl decideixin la resta: els arbres joves, les bardisses i sobretot els tests d'una terrassa coberta continuen necessitant aigua les setmanes seques, que a Barcelona també n'hi ha al gener. Només té sentit aturar-lo del tot, i buidar la instal·lació, en un jardí on glaça de debò o en una casa que es queda tancada tot l'hivern.

Cada quant cal regar a la tardor i a l'hivern?

Molt menys que a l'estiu, però no hi ha cap xifra que serveixi per a tots els jardins: depèn de la terra, de la planta, de l'orientació i de si ha plogut. Per això és millor que ho decideixi un sensor d'humitat del sòl que no pas un calendari fix. El programa proposa el reg i el sensor el confirma o el cancel·la: si la terra encara és humida, aquell dia no es rega, i el ritme s'ajusta sol setmana a setmana.

Què passa si falla la previsió o cau Internet?

La previsió del temps arriba per Internet i de vegades s'equivoca, així que mai no decideix sola. Si cau la fibra, el reg no s'atura: els programes i els sensors de pluja, d'humitat del sòl i de temperatura funcionen en local, a l'equip que tens a casa, i continuen decidint si toca regar. Mentrestant només es perden la previsió dels propers dies i els avisos al mòbil.

Puc pausar el reg des del mòbil?

Sí. Pots pausar-lo uns dies, per exemple quan anuncien una setmana de pluja o mentre el jardiner treballa en un parterre, i torna sol al seu calendari quan s'acaba la pausa. També pots llançar un reg a mà en una sola zona. I quan el sistema se salta un reg per pluja o per glaçada, t'arriba un avís amb el motiu, perquè no et preguntis per què no ha regat.

Quant costa un reg que s'adapti sol a l'estació?

Una instal·lació bàsica —programador connectat més sensor de pluja o humitat— parteix des de 300 €. Amb això el reg ja se salta els dies de pluja i pot passar a un calendari d'hivern. El reg per zones, amb sensor d'humitat a cada parterre i tall per glaçada, es pressuposta segons la superfície i el nombre de circuits, amb visita gratuïta i sense compromís. Si ja tens reg instal·lat, gairebé tota la feina consisteix a canviar el programador i afegir-hi els sensors.

En resum

A la tardor el jardí demana menys aigua i el cel n'hi posa bona part, així que el reg de l'agost, tal qual, es passa de llarg. Un reg que mesura quanta pluja ha caigut i no només si ha plogut, que tracta a part les zones cobertes, que baixa sol amb l'estació, que no arrenca amb glaçada i que t'avisa si es trenca una canonada es cuida gairebé sense que te'n recordis. La part física —buidar el que queda a l'aire i guardar el programador d'aixeta— és mitja hora abans de les primeres glaçades. A la tardor, el millor reg automàtic és el que sap quan no ha de regar.