Hi ha una conversa que es repeteix cada juliol a tots els replans de Barcelona: «em regues les plantes?». I hi ha dos finals possibles. El veí se n'oblida els quatre primers dies i arriba a un cementiri d'hortènsies, o s'ho pren tan seriosament que rega cada dia, a les tres de la tarda, i et trobes les torretes entollades i les arrels podrides. Cap planta no es mor per falta de caliu a l'agost: es mor per falta de criteri.

L'alternativa raonable no és un aparell car, és treure la decisió de l'equació. Un reg automàtic no consisteix a obrir l'aixeta a una hora fixa — això és un temporitzador, i té els seus propis problemes —, sinó que el sistema sàpiga si convé regar avui abans de fer-ho. T'explico els tres nivells que hi ha, què resol cadascun i què cal revisar la setmana abans de marxar, que és on es decideix de veritat si tornes a un jardí o a un herbari.

Per què un programador d'aixeta no sempre n'hi ha prou

El primer impuls és el correcte: un programador de rosca a l'aixeta, vint o trenta euros, dues piles i au. Rega deu minuts cada matí i marxes tranquil. Funciona més vegades de les que la gent es pensa, i per a una terrassa amb quatre torretes pot ser tot el que necessites.

El problema és que és un aparell cec i mut. Cec perquè rega igual plogui, troni o hagi caigut una tempesta d'estiu mitja hora abans: no consulta res, només compta el temps. I mut perquè el dia que se li acaben les piles, s'embussa el filtre o algú tanca la clau de pas de l'edifici, no te n'assabentes. Tornes al cap de tres setmanes i descobreixes que el reg es va aturar el dia quatre. És exactament la fallada silenciosa que un veí, amb tots els seus defectes, no tindria.

Tota la resta que explico aquí va d'arreglar aquestes dues coses: donar al reg informació per decidir, i donar-te a tu la certesa que està funcionant.

Els tres nivells de reg automàtic

1. Programador d'aixeta a piles

El nivell d'entrada, i el més freqüent en pisos. Es rosca a l'aixeta de la terrassa, alimenta un circuit de degoteig i es programa a mà. Avantatge real: és indiferent a les apagades i a les caigudes d'Internet, perquè no depèn de cap de les dues. Límit: un sol circuit, cap lectura de l'entorn i cap manera de saber des de fora si continua viu. Si marxes una setmana, acostuma a sobrar. Si marxes un mes, és una juguesca.

2. Electrovàlvules i reg per zones

Quan hi ha jardí de debò, un sol circuit no serveix: la gespa, una tanca vegetal i un parterre d'aromàtiques necessiten quantitats i freqüències diferents, i posar-los a la mateixa línia condemna uns a passar set i altres a ofegar-se. La solució és dividir en zones, amb una electrovàlvula per circuit i un programador que les obre per torns. Requereix corrent i una arqueta on allotjar les vàlvules, i és el salt que converteix «tinc reg» en «rego bé».

3. Reg integrat en el sistema de la casa

El mateix maquinari del nivell anterior, però el programador deixa de ser una illa i passa a formar part del sistema que ja gestiona casa teva. Aquí és on apareix el que cap de les dues opcions anteriors no pot fer: consultar la previsió del temps abans de regar, llegir sensors d'humitat enterrats a cada zona, avisar-te al mòbil si un programa no s'ha executat i encadenar-se al mode vacances juntament amb les persianes i els llums. És la manera com muntem el reg intel·ligent per zones, i el motiu pel qual els programes viuen al sistema mateix: s'executen a la teva xarxa local, així que el reg no s'atura perquè un servidor aliè tingui un mal dia ni perquè el wifi no arribi bé al fons del jardí.

L'error més car: regar després de ploure

Si de tot l'article et quedes amb una sola cosa, que sigui aquesta. La despesa absurda d'aigua en un jardí poques vegades ve de regar massa temps; ve de regar quan no calia. Una tempesta de les de l'agost a Barcelona deixa el sòl saturat, i un programador cec torna a deixar anar vint minuts d'aigua l'endemà al matí sobre terra que ja no l'absorbeix. Això no és només aigua llençada: l'entollament continuat és una de les formes més eficaces de matar una planta d'exterior.

Hi ha tres senyals que un reg pot consultar, i convé entendre què aporta cadascun. El sensor de pluja és el més simple: detecta que està plovent i cancel·la el reg en curs, però no sap res de l'endemà. La previsió meteorològica va un pas endavant — si el pronòstic dóna tempesta a la tarda, el sistema se salta el reg del matí —, tot i que de vegades s'equivoca. I el sensor d'humitat del sòl és el que no menteix: mesura el que de veritat hi ha a la terra, que és l'única pregunta rellevant. Combinats, la regla queda en una cosa tan senzilla com «no reguis si el sòl encara està humit o si va a ploure», i aquesta regla sola s'emporta la major part de l'estalvi.

Un detall de calendari que es passa per alt: rega de matinada, no a mig matí ni a la tarda. Amb el sol alt, bona part de l'aigua s'evapora abans d'arribar a l'arrel, i mullar la fulla en les hores de calor convida als fongs. En un programador automàtic això no costa res: és canviar una hora a la configuració i no tornar-hi a pensar.

Torretes i terrasses: quan no hi ha jardí

A Barcelona la majoria dels regs que muntem no són de gespa, són de torretes en una terrassa o un àtic. I és un escenari més agraït del que sembla, perquè les torretes són justament el que pitjor sobreviu a l'agost: poca terra, molt sol, i un marge de dies molt curt entre «bé» i «seca».

El muntatge típic és un circuit de degoteig amb un degotador per torreta, un regulador de pressió perquè l'aigua surti a gotes i no a raig, i el programador a l'aixeta. Com que tot va per superfície, entre les torretes, no cal picar res: és la instal·lació exterior més petita que fem i es resol en un matí.

I el cas que gairebé ningú resol: la terrassa sense presa d'aigua. Aquí se substitueix l'aixeta per un dipòsit amb una bomba petita, que rega des de l'aigua emmagatzemada. Amb un dipòsit de 50 a 100 litres i un degoteig calibrat, una dotzena de torretes aguanta de sobres tres setmanes fora. No és elegant, però funciona, i és la diferència entre tenir plantes a l'àtic o no tenir-ne.

Quanta aigua s'estalvia de veritat

Un reg que decideix quan activar-se estalvia fins a un 50% de l'aigua respecte d'un programat a cegues. Gairebé tot aquest marge surt del mateix: els regs que no es fan perquè ha plogut, perquè va a ploure o perquè el sòl encara està humit. No és un estalvi per regar menys, és un estalvi per no regar de més.

A l'àrea de Barcelona aquesta xifra té una segona lectura. Les restriccions per sequera han estat recurrents els últims anys al sistema Ter-Llobregat, i quan arriben, la limitació al reg de jardins particulars és una de les primeres mesures a aplicar-se. L'Agència Catalana de l'Aigua publica l'estat dels embassaments i les restriccions vigents a cada moment. Un reg que només consumeix quan la planta ho necessita no és únicament més barat: és el que et permet continuar tenint jardí quan el marge s'estreny.

La setmana abans de marxar

Automatitzar el reg no serveix de res si s'estrena el dia que tanques la porta. El que fem sempre abans d'unes vacances és això:

  • Prova el cicle complet en manual i queda-t'hi a mirar-lo: que obrin totes les zones, que degoti cada torreta i que no hi hagi un degotador solt tirant aigua a terra.
  • Deixa'l funcionant sol tres o quatre dies abans de marxar, no la vigília. Si alguna cosa falla, vols assabentar-te'n estant a casa.
  • Canvia les piles del programador encara que sembli que aguanten. Costen dos euros i són la causa número u de regs que s'aturen a mitjan agost.
  • Neteja el filtre del circuit de degoteig: un filtre brut redueix el cabal fins que les últimes torretes de la línia deixen de rebre aigua.
  • Decideix què fas amb la clau de pas. Tancar l'aigua general en marxar és un bon consell… que és incompatible amb el reg automàtic. Si la deixes oberta, compensa posar un sensor de cabal o una clau motoritzada que talli si detecta un consum que no toca — una mànega rebentada tres setmanes és un problema molt més car que unes plantes seques.
  • Comprova que t'arriben els avisos al mòbil abans de sortir per la porta, no des de l'hotel.
  • Encadena-ho a la resta de la casa: el reg és una peça més del mode vacances, juntament amb els llums i les persianes que simulen presència. La casa que sembla habitada i el jardí que continua verd són el mateix interruptor.

Dubtes habituals

Continua regant si es cau Internet o marxa la llum mentre sóc fora?

Els programes de reg s'executen en local, al programador mateix, així que una caiguda d'Internet no els atura: el sistema continua obrint i tancant a la seva hora encara que el router estigui mort. El que es perd sense connexió és l'accessori — mirar-ho des del mòbil o rebre l'avís —, no el reg. Una apagada sí que afecta les electrovàlvules, que necessiten corrent per obrir-se; quan torna la llum, el programador recupera el seu calendari i continua on estava. Els programadors d'aixeta a piles són indiferents a totes dues coses.

Puc posar reg automàtic en una terrassa sense presa d'aigua?

Sí, amb un dipòsit i una bomba petita en lloc de l'aixeta. L'autonomia depèn dels litres del dipòsit i de quantes torretes reguin d'ell: per a una terrassa amb una dotzena de torretes i un degoteig ben calibrat, un dipòsit de 50–100 litres acostuma a cobrir de sobres dues o tres setmanes d'agost. És la solució que muntem en àtics on no hi ha cap sortida d'aigua a fora.

Quant costa automatitzar el reg?

Una instal·lació bàsica —programador connectat més sensor de pluja o humitat— parteix des de 300 €. El reg multizona amb sensors per parterre es pressuposta segons la superfície i el nombre de circuits, amb visita gratuïta i sense compromís. Si ja tens reg instal·lat, gairebé tota la feina consisteix a substituir el programador, i surt bastant més barat que partir de zero.

Puc saber si ha regat de veritat estant de vacances?

Amb un programador connectat, sí: et queda l'historial de cada reg i pots rebre un avís si un programa no s'ha executat. Això et diu que l'ordre es va donar. Per saber que a més va passar aigua cal un sensor de cabal, que és el que detecta de veritat un degoteig desconnectat, un filtre embussat o una fuita. És l'afegit que més tranquil·litat dóna si marxes tres setmanes.

Cal fer obra per instal·lar-lo?

Si ja tens reg per degoteig o aspersió, no: es canvia el programador i s'afegeixen els sensors, i en unes hores està llest. En una terrassa tampoc, perquè el degoteig va per superfície entre les torretes. L'obra només apareix quan cal portar canonada enterrada a un jardí que no té reg, i encara així es fa per rasa estreta i es replanta a sobre.

En resum

Per marxar de vacances tranquil no necessites el sistema més car, necessites un que no sigui cec ni mut: que consulti si ha plogut abans de regar i que t'avisi si deixa de funcionar. Amb quatre torretes, un programador d'aixeta amb sensor i les piles noves compleixen. Amb un jardí per zones, el salt a un reg que llegeix la humitat del sòl i la previsió del temps es paga sol en aigua — fins a un 50% menys — i es nota sobretot al setembre, quan tornes i no has de replantar res. I en qualsevol dels dos casos, la part que més gent es salta continua sent la mateixa: provar-ho uns dies abans de marxar.