Hi ha un aparell a casa teva que continua funcionant exactament igual que fa quaranta anys, i el tens al rebedor. Tota la resta ha canviat: el televisor, el termòstat, fins i tot la rentadora avisa el mòbil quan acaba. L'intèrfon no. Sona, corres pel passadís i, quan despenges, el missatger ja ha marxat. I si no eres a casa, ni tan sols et vas assabentar que algú havia trucat.

La bona notícia és que modernitzar-lo gairebé mai implica el que la gent s'imagina — picar parets, convèncer els veïns, canviar la instal·lació sencera de la finca. A la majoria dels pisos es resol aprofitant el cable que ja puja a casa teva. T'explico les tres maneres de fer-ho, quina toca en cada cas i, sobretot, on és la frontera entre el que decideixes tu i el que cal portar a junta, que és el que de veritat marca la diferència entre resoldre-ho dimarts o d'aquí a sis mesos.

Les tres maneres de modernitzar-lo (i per què moltes vegades no cal canviar l'aparell)

Quan algú ens truca dient «vull canviar el videoporter», gairebé sempre està pensant en l'opció més cara de les tres. I gairebé sempre acaba triant-ne una altra, perquè descobreix que el que volia no era un aparell nou, sinó assabentar-se quan truquen i poder obrir sense ser a casa. Això s'aconsegueix molt abans d'arribar al canvi complet.

1. Afegir control al videoporter que ja tens

És l'opció més freqüent i la més barata. El teu intèrfon es queda on és, amb el mateix aspecte, i se li afegeix un mòdul que fa dues coses: detecta quan entra una trucada des del portal i és capaç d'accionar l'obreportes igual que ho faries tu prement el botó. A partir d'aquí, quan algú truca et salta l'avís al mòbil i pots obrir des de la mateixa notificació, siguis al sofà o a l'oficina.

El que més sorprèn d'aquesta opció és el poc invasiva que és: es treballa dins del forat del mateix aparell, no es toca res de la finca i és completament reversible — si algun dia et mudes, es desmunta i l'intèrfon torna a ser el de sempre. Per això funciona igual de bé en un pis de lloguer que en un de propi.

2. Substituir el monitor interior per un de connectat

Aquí sí que canvia l'aparell del teu rebedor, però només el teu: el monitor nou es connecta al mateix cablejat que ja puja al teu habitatge. Guanyes una pantalla en condicions —en color, més gran i amb millor imatge que la de fa vint anys— i, sobretot, guanyes historial: cada trucada queda desada amb foto i hora, encara que no fossis a casa per atendre-la. Arribes a la tarda i veus que a les 11:40 va venir algú.

És el salt que té sentit quan el monitor actual ja va just —imatge borrosa, botons que fallen, pantalla en blanc i negre— o quan vols que el videoporter formi part del sistema de la casa i no continuï sent una illa penjada a la paret.

3. Canviar el sistema complet

La tercera opció és la que inclou la placa del carrer, i és l'única de les tres que no depèn només de tu. Té sentit quan el problema no és al teu pis sinó a baix: una placa sense càmera, un sistema que dóna guerra a tots els veïns, un portal que necessita obertura per mòbil o per codi. És la reforma més completa i la que millor resultat dóna, però passa per la comunitat, i això canvia del tot els terminis.

Què és teu i què és de la comunitat

Aquesta és la pregunta que ho decideix tot, i la que més malentesos genera. La regla, simplificada, és senzilla: des de la porta de casa cap endins decideixes tu; d'aquí cap enfora, decideix la comunitat. El monitor o l'intèrfon del teu rebedor és un element privatiu. La placa del carrer, l'obreportes del portal i la columna de cable que puja pel forat de l'escala són elements comuns, i sobre ells mana la junta de propietaris. A Catalunya qui reparteix què és de cadascú en un edifici dividit en pisos no és la llei estatal de propietat horitzontal, sinó el llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, que és la norma que regula aquí el règim de propietat horitzontal.

La conseqüència pràctica és la que importa: les opcions 1 i 2 no necessiten permís de ningú, perquè no surten del teu habitatge. Només la tercera entra en terreny comú. I val la pena dir-ho clar, perquè hem vist molta gent donar per perduda la idea sencera —«a la meva finca no hi ha manera que aprovin res»— quan el que volia es resolia sense sortir del seu rebedor.

En una casa unifamiliar tot això desapareix: la placa, el cable i l'aparell són teus, així que qualsevol de les tres opcions és sobre la taula des del primer dia.

Fermax, Golmar, Tegui: què canvia segons el que tinguis

Als edificis de Barcelona i rodalia et trobes gairebé sempre les mateixes marques, i el que es pot fer depèn menys del logotip que de com estigui cablejada la finca. Hi ha dues famílies que convé distingir:

  • Instal·lacions antigues de diversos fils, les dels edificis de certa edat. Acostumen a ser de només àudio i funcionen amb un cable per funció. Admeten sense problema l'avís al mòbil i l'obertura remota, però el vídeo no és una opció sense tocar la placa de baix.
  • Instal·lacions de bus digital —dos fils que porten àudio, vídeo i dades alhora—, que és el que es munta des de fa força anys. Aquí el marge és molt més gran: són les que permeten substituir el monitor interior aprofitant el cable existent i quedar-te amb imatge al mòbil.

El que no farem és prometre't compatibilitat universal des d'un article, perquè seria mentida: dins d'una mateixa marca conviuen generacions que no es parlen entre elles, i dos edificis idèntics per fora poden tenir instal·lacions diferents per dins. L'honest és el contrari, i a més és més ràpid: una foto de l'aparell i una altra del quadre resolen en deu minuts el que un fil de fòrum no aclareix en dues hores. És literalment el primer que demanem.

Què hi guanyes de veritat — i què no

Val la pena separar el que canvia el dia a dia del que sona bé en un fullet. El que de veritat es nota:

  • Rebre paquets sense ser a casa. És el motiu número u pel qual ens truquen. Veus qui és, li obres el portal i li indiques on deixar-lo.
  • Saber que algú va venir. Cada trucada queda registrada amb hora, i amb foto si la instal·lació porta vídeo. S'ha acabat el «han trucat i no sé qui era».
  • Obrir a qui tu decideixis sense ser-hi. El tècnic de la caldera, la teva mare, el que ve a muntar un moble. Sense còpies de claus ni quadrar horaris.
  • Encadenar-lo amb la resta de la casa. Que en obrir el portal s'encengui el llum de l'entrada, o que el videoporter i el pany intel·ligent de la porta visquin al mateix lloc i amb el mateix historial, és on això deixa de ser un aparell solt.

I el que no fa, dit abans que ho descobreixis tu: connectar el teu intèrfon no posa càmera a un portal que no en té. Si la placa del carrer és de només àudio, continuarà sent de només àudio per molt que l'aparell de dalt sigui nou. Tampoc substitueix un sistema de vigilància — per veure què passa al replà, al garatge o a la terrassa calen càmeres i alarma, que és una altra conversa. I no converteix una porta dèbil en una porta segura: qui pot entrar ho continua decidint el pany, no el porter, cosa que expliquem a fons en parlar de si són segurs els panys intel·ligents.

Sense quotes i sense dependre del núvol

Bona part dels videoporters connectats que es venen avui funcionen contra el servidor del fabricant: la trucada puja al núvol, baixa al teu mòbil, i alguns et cobren una quota mensual per desar els enregistraments. Això significa dues coses incòmodes — que hi ha una quota indefinida, i que el dia que el fabricant tanqui el servei el teu aparell perd la meitat de les funcions, amb la instal·lació intacta i sense que ningú et pregunti.

Nosaltres ho muntem al revés: la lògica viu al teu sistema, a casa teva, i els avisos i l'historial no passen pel compte de ningú. Sense quotes mensuals i sense dependre que un servidor aliè tingui un bon dia. És el mateix criteri amb què instal·lem domòtica sense núvol en tota la resta.

Quant costa

El control d'accés parteix des de 400 € instal·lat, configurat i integrat al sistema. Dins d'aquesta forquilla hi ha diferència segons l'opció: afegir el mòdul sobre el videoporter que ja tens és el més contingut, i substituir el monitor interior puja segons l'equip. El canvi de sistema complet amb placa de carrer es pressuposta a part, perquè allà el projecte és de la finca i no d'un pis.

El que no costa res és esbrinar en quin dels tres casos ets. Hi anem, mirem l'aparell i el quadre, i et diem què es pot fer i què no — amb pressupost tancat i sense compromís. A la majoria de les visites la resposta és la barata.

Dubtes habituals

Serveix si el meu intèrfon és antic i només té àudio?

Sí, però convé entendre què s'aconsegueix i què no. En una instal·lació de només àudio es pot afegir l'avís de trucada al mòbil i l'obertura remota del portal, que és el que resol el 90% dels ensurts amb missatgers i visites. El que no apareix per art de màgia és la imatge: si la placa del carrer no té càmera, no hi ha vídeo per enviar. Per a això caldria canviar també la placa, i això ja és cosa de la comunitat. Molta gent descobreix que amb l'avís i l'obertura ja té resolt el que li molestava.

Necessito permís de la comunitat de veïns?

Per al que hi ha dins del teu pis, no: l'intèrfon o el monitor del teu rebedor és un element privatiu i ho decideixes tu. El permís entra en joc quan cal tocar la placa del carrer, l'obreportes del portal o la columna que puja per la finca, perquè això sí que són elements comuns. Per això la primera pregunta que fem a la visita és on acaba la teva instal·lació i on comença la de tots: és el que separa una feina d'un matí d'un punt a l'ordre del dia de la propera junta.

Funciona si es cau Internet?

El videoporter de tota la vida continua funcionant igual: sona a casa i obres des de l'aparell, perquè aquesta part no passa per Internet en cap moment. El que es perd mentre no hi ha connexió és el que passa fora de casa — la notificació al mòbil i l'obertura a distància —, que per definició necessita xarxa. És la mateixa lògica amb què muntem la resta de la instal·lació: l'essencial s'executa en local i la connexió només afegeix comoditat, mai és un requisit perquè la casa funcioni.

Puc obrir el portal des de la feina o de vacances?

Sí, aquesta és justament la funció que més s'utilitza. Quan truquen al portal t'arriba l'avís al mòbil siguis on siguis, parles si el sistema porta àudio i obres des de la mateixa notificació. És el que permet rebre un paquet sense ser a casa, deixar entrar un familiar o obrir-li al tècnic de la caldera sense demanar el dia lliure a ningú. Cada obertura queda registrada amb hora, així que després saps qui va entrar i quan.

Quant triga la instal·lació?

Afegir el mòdul de control sobre un videoporter que ja funciona és qüestió d'un matí i no deixa obra: es treballa dins del forat del mateix aparell. Substituir el monitor interior per un de connectat porta una mica més, entre dues i quatre hores segons com estigui el cablejat al darrere. Els terminis s'allarguen només quan cal intervenir a la placa del carrer, perquè allà el coll d'ampolla no és tècnic: és esperar que la comunitat ho aprovi.

En resum

Modernitzar l'intèrfon no és un projecte d'obra, és gairebé sempre una feina d'un matí dins del teu propi rebedor. Si el que et molesta és no assabentar-te quan truquen i no poder obrir sense ser a casa, això es resol sense permís de ningú i sense tocar la instal·lació de la finca, aprofitant el cable que ja tens. Només quan el problema és a baix —una placa sense càmera, un sistema que falla a tothom— cal passar per la comunitat. I abans de decidir res, la pregunta útil no és quin videoporter comprar: és què tens ara mateix darrere d'aquesta placa de la paret.