A les pel·lícules, hackejar una casa és cosa d'algú amb caputxa davant de tres pantalles, que apaga els llums i obre la porta amb un parell de tecles. La realitat és molt més avorrida. Gairebé ningú ataca una casa en concret: hi ha programes que recorren Internet sense parar buscant aparells amb la contrasenya de fàbrica o amb una porta oberta, i entren al primer que troben. No busquen casa teva; busquen qualsevol casa mal tancada.

La bona notícia és que això té una conseqüència pràctica: una casa connectada ben muntada és un objectiu molt poc atractiu, i força més difícil d'atacar que moltes cases sense domòtica que tenen una càmera wifi barata a la prestatgeria. Aquesta guia explica per on s'entra de debò en una casa connectada i què la protegeix, capa per capa: el que fem nosaltres en instal·lar-la i el que depèn de tu.

Per on s'entra de debò

Les portes reals són poques, i gairebé sempre les mateixes:

  • Contrasenyes de fàbrica. Moltes càmeres, routers i aparells surten de la caixa amb un usuari i una contrasenya que vénen al manual, i per tant estan publicats a Internet. Si ningú els canvia, entrar no requereix cap talent.
  • Aparells oberts a Internet. Per «veure-ho des de fora», és habitual obrir un port del router cap a una càmera o un gravador. Aquest port el veu tothom, no només tu.
  • Comptes al núvol. Si l'aparell es controla amb el compte del fabricant i aquesta contrasenya és la mateixa que fas servir en una altra web que ha patit una filtració, algú pot entrar a casa teva sense tocar la teva xarxa.
  • Aparells que ja no s'actualitzen. Les errades de seguretat es descobreixen amb el temps. Un aparell que el fabricant ha deixat d'actualitzar es queda amb aquestes errades per sempre.

I hi ha un cinquè risc que les multiplica: que tot sigui a la mateixa xarxa. Si algú entra en una bombeta o en una tele, des d'allà pot intentar arribar al portàtil o al mòbil. És el mateix que assenyala l'INCIBE a la seva guia per protegir la llar intel·ligent (en castellà), que recomana canviar les contrasenyes per defecte, activar la verificació en dos passos, mantenir els aparells actualitzats i separar-los en una xarxa pròpia.

El que protegeix, capa per capa

Cap mesura sola ho resol. El que funciona és posar-hi diverses capes, de manera que si una falla, la següent encara atura el cop. Així ho muntem.

Res obert a Internet

Per controlar la casa des de fora no obrim cap port del router. L'accés remot és una VPN: un túnel xifrat pel qual el teu mòbil entra a casa teva, com si fossis al sofà. Des d'Internet no es veu cap porta on trucar. No té quota i és opcional: tu decideixes si el vols actiu.

Els aparells, a la seva pròpia xarxa

Quan el router ho permet, els aparells domòtics van en una xarxa a part, separada de la dels teus ordinadors i els teus mòbils. Si algun dia un d'ells tingués una errada, quedaria tancat a la seva xarxa, sense camí cap al que de debò importa.

Càmeres sense sortida a Internet

Les càmeres i els aparells que no necessiten Internet per funcionar no poden sortir a Internet: els tallem la sortida. Una càmera així no pot enviar res enlloc, encara que volgués. Grava a casa i la veus des de fora a través de la VPN; com es munta aquesta gravació en local ho expliquem a la guia de càmeres de vigilància per a casa sense quota.

Contrasenyes i comptes

Cap aparell es queda amb la contrasenya de fàbrica: cadascun té la seva, diferent de les altres, així que conèixer-ne una no obre les altres. Al compte de Home Assistant, el sistema que ho coordina tot, activem el doble factor: a més de la contrasenya, cal un codi del mòbil. I cada persona de la casa té el seu propi usuari, en lloc d'un de compartit: si algú perd el mòbil o deixa de viure a casa, se li treu l'accés a ell i ningú més ha de canviar res.

Actualitzacions

Tot l'anterior envelleix si no s'actualitza. Les actualitzacions i les còpies de seguretat les fem nosaltres si contractes el manteniment, que és un servei a part; si prefereixes fer-les tu, el servidor és teu i hi tens accés complet. Ho expliquem a la pàgina d'instal·lació de Home Assistant. I triem dispositius de fiabilitat contrastada, no el més barat del catàleg, perquè un aparell que el fabricant abandona a l'any no hi ha manera de mantenir-lo segur.

I el pany?

És el primer que ve al cap, i es mereix la seva pròpia resposta: què decideix de debò si una porta és segura, i per què el hackeig és el menor dels seus problemes, ho expliquem a són segurs els panys intel·ligents?. Aquí n'hi ha prou amb un apunt: el pany viu a la mateixa xarxa protegida que la resta, amb les mateixes capes.

Local o núvol: també compta per a la seguretat

Cada compte d'un fabricant que casa teva necessita per funcionar és una porta més, guardada per una empresa que no controles. Per això a les nostres instal·lacions cap compte de tercers és imprescindible perquè casa teva funcioni: el sistema corre en un petit servidor que és a casa teva i és teu. El que sí que continua necessitant el núvol és el que no pot viure d'una altra manera, com la veu d'Alexa o de Google. Quines dades es queden a casa i què continua funcionant sense connexió ho expliquem a domòtica sense núvol.

El que depèn de tu

La millor instal·lació es pot fer malbé amb un parell de costums. Les que més ajuden:

  • Bloqueja el mòbil amb codi o empremta: és la clau de casa teva.
  • No comparteixis el teu usuari amb ningú. Si algú necessita entrar, se li crea el seu.
  • No donis la contrasenya del wifi principal a les visites: per a això hi ha la xarxa de convidats, si el teu router la té.
  • Avisa si perds un mòbil o si algú deixa de viure a casa, per treure-li l'accés.
  • Deixa que s'actualitzi: una actualització pendent és una errada coneguda sense arreglar.

Qui ho dissenya (i com ho pressupostem)

Cada instal·lació la dissenya l'Arnau Gris, enginyer informàtic amb màster en Ciberseguretat per la UPC. La seguretat no s'afegeix al final: es decideix en dissenyar la xarxa, en triar els aparells i en configurar cada compte.

Aquí no donem una xifra tancada, perquè depèn del que ja tinguis i del que vulguis muntar. Ho pressupostem a la visita, sense compromís, en pagament únic i sense quotes. Amb la mateixa garantia que la resta del que instal·lem: garantim la nostra instal·lació i configuració durant 5 anys; els equips tenen la garantia del seu fabricant (2–3 anys) i la gestionem nosaltres per tu.

Dubtes habituals

Em poden veure per les càmeres?

És la por més habitual, i amb raó: una càmera amb la contrasenya de fàbrica i oberta a Internet és just el que es busca. A les nostres instal·lacions les càmeres no tenen sortida a Internet i graven a casa. Tu les veus des de fora entrant a casa teva per la VPN, no a través del servidor d'un fabricant, així que no hi ha cap porta oberta cap a elles des de fora.

La VPN és una quota més?

No. L'accés remot el configurem nosaltres, és xifrat i no té subscripció. I és opcional: si no vols controlar la casa des de fora, no s'activa, i la casa continua funcionant igual a dins.

Un endoll barat d'internet em posa en risc?

Pot ser. El problema no és el preu, sinó que molts aparells barats deixen de rebre actualitzacions al cap de poc i depenen del núvol d'una marca que no coneixes. Per això triem dispositius de fiabilitat contrastada, no el més barat del catàleg. I encara que un sortís malament, en una xarxa a part i sense sortida a Internet té molt poc recorregut.

Què passa si em roben el mòbil?

Com que cada persona de la casa té el seu propi usuari, se li treu l'accés a aquest usuari i la resta continua igual: ningú ha de canviar la contrasenya ni tornar a configurar res. Amb el doble factor activat, a més, la contrasenya sola no n'hi ha prou per entrar.

És més segura casa meva sense domòtica?

No necessàriament. Moltes cases «sense domòtica» tenen una càmera wifi amb la contrasenya de fàbrica, un router sense actualitzar i una tele connectada a tot. El que dona seguretat no és tenir més o menys aparells, sinó com estan muntats: què s'obre a Internet, en quina xarxa són i qui hi pot entrar.

En resum

Ningú va a per casa teva en concret: es va a per la casa que es deixa oberta. Contrasenyes de fàbrica, ports oberts, comptes reutilitzats i aparells sense actualitzar són les portes de debò, i totes quatre es tanquen en muntar la instal·lació: res obert a Internet, els aparells a la seva pròpia xarxa, les càmeres sense sortida, una contrasenya per aparell amb doble factor i un usuari per persona, i actualitzacions al dia. Una casa connectada no és més fàcil d'atacar que una que no ho està; ho és una casa mal muntada.