«Fil musical» sona als anys vuitanta: a aquell altaveu de reixeta al sostre del passadís que només servia perquè sonés la ràdio fluixeta mentre algú fregava. Per això, quan algú ens ho demana en una visita, sol dir-ho mig en broma. I tanmateix és una de les coses que més s'utilitzen cada dia quan s'instal·len bé, molt per davant d'automatitzacions molt més aparatoses. La diferència és que avui no hi ha ni un cable a la vista ni un sol altaveu de reixeta.

L'altra reacció habitual és la contrària: «per a això ja tinc un altaveu Bluetooth». És un argument raonable fins que surts de l'habitació. El que ve a continuació és què és exactament un sistema per zones avui, què es pot muntar en un pis ja construït sense tocar cap paret, i quant costa de veritat — que acostuma a ser bastant menys del que la gent imagina abans de preguntar.

Què és el fil musical avui (i per què un Bluetooth no ho és)

Un altaveu Bluetooth s'aparella amb un mòbil. Aquesta frase innocent conté tots els seus límits: si el mòbil s'allunya, la música es talla; si entra una trucada, la música es talla; si una altra persona vol posar alguna cosa, cal desaparellar i tornar a aparellar; i si vols sentir el mateix a la cuina i a la sala d'estar, necessites dos mòbils i tot i així sonaran desfasats.

Un sistema multiroom funciona a l'inrevés. Els altaveus no estan aparellats amb ningú: estan connectats a la xarxa de casa teva, igual que el portàtil o el televisor. Cadascun és un punt independent al qual qualsevol pot enviar música des del seu propi mòbil, i la música no depèn que aquell mòbil continuï a prop — pots sortir a comprar i a casa continua sonant. És un canvi petit en aparença i enorme en l'ús diari: la música deixa de ser una cosa que has de muntar cada vegada i passa a ser una cosa que ja hi és, com la llum.

La part tècnicament difícil, i la que separa un sistema de debò de diversos altaveus solts, és la sincronia. Els altaveus de xarxa es posen d'acord entre ells amb una precisió de mil·lisegons, així que pots creuar el passadís amb la mateixa cançó sonant a dues estances sense sentir ni eco ni desfasament. Amb dos Bluetooth independents això és impossible: a la zona on se solapen es nota, i molesta.

Per zones: la mateixa cançó a tota la casa, o cadascuna a la seva

Una zona és una estança o un grup d'estances que sonen juntes. En un pis normal solen ser quatre o cinc: cuina, sala d'estar, dormitori principal, bany i terrassa. Cuina i menjador sovint es configuren com una sola zona, perquè a la pràctica són un únic espai.

L'interessant és que aquesta agrupació no és fixa. Es junten i se separen sobre la marxa, des de l'app o per veu. Un dissabte al matí comences amb un pòdcast a la cuina, surts a la terrassa a estendre i t'emportes la zona amb tu; mentrestant, al dormitori hi ha algú dormint i allà no sona res. A la tarda agrupes tota la casa amb la mateixa llista i la música es mou amb tu d'habitació en habitació sense que hagis tocat res.

Cada zona té a més el seu propi volum, que és menys obvi del que sembla i s'agraeix cada dia: una terrassa competeix amb el soroll del carrer i necessita bastant més nivell que un dormitori, i si el volum fos únic acabaries triant entre no sentir res a fora o despertar algú a dins.

En un pis ja construït: en superfície o encastat al sostre

Aquí hi ha la pregunta que de debò decideix el projecte, i té dues respostes honestes segons el que estiguis disposat a tocar.

  • Altaveus en superfície. Són altaveus connectats que es recolzen en un prestatge, un taulell o un moble. Necessiten dues coses: un endoll i ser dins de la xarxa de casa. No hi ha obra, no hi ha cable a la vista més enllà del d'alimentació i es poden moure de lloc o endur-se'ls si et mudes — per això és l'opció natural en un lloguer. És, de bon tros, la instal·lació més habitual en pis.
  • Altaveus encastats al sostre. Són els que desapareixen de veritat: es veu un cercle blanc del color del sostre i res més. A canvi, cal portar cable des d'un amplificador fins a cada altaveu. Si hi ha fals sostre —molt freqüent en banys, passadissos i cuines reformades— el cable passa per dins i no se n'assabenta ningú. Si no n'hi ha, l'alternativa és una regata puntual o una motllura, i llavors ja no parlem d'una instal·lació sense obres.

A la majoria de cases la solució acaba sent mixta: encastat on el fals sostre ho posa fàcil i superfície a la resta. És la mateixa lògica amb què abordem la resta de la instal·lació, i per la qual la domòtica es pot muntar en un pis ja construït sense regates ni pols: s'aprofita el que l'habitatge ja permet en comptes d'imposar una forma única de fer-ho.

Un apunt per a pisos antics, que són majoria a Barcelona. Les parets gruixudes de totxo massís no afecten el so —cada zona té el seu altaveu, no cal travessar res—, però sí la cobertura Wi-Fi, i un altaveu que perd senyal es despenja de la sincronia i espatlla l'efecte. Es resol amb un punt de xarxa cablejat on es pugui arribar, o amb un Wi-Fi en malla ben repartit. És una comprovació de dos minuts a la visita i evita l'únic problema seriós que sol donar el multiroom.

Què costa i de què depèn

Una instal·lació típica de dues zones amb control per veu parteix des de 500 €, i aquesta xifra inclou el muntatge i la configuració, no només els aparells. A partir d'aquí el pressupost es mou per tres factors, en aquest ordre d'importància:

  • Quantes zones. És el factor principal i el més fàcil de controlar: cada zona hi afegeix el seu altaveu. Començar per dues i ampliar l'any que ve no penalitza gens, perquè el sistema és modular.
  • Superfície o encastat. No és tant el preu de l'altaveu com la mà d'obra de passar el cable. Encastar amb fals sostre és assumible; encastar sense fals sostre és l'única cosa d'aquest projecte que es pot disparar, i per això ho diem abans de començar i no després.
  • El que ja tinguis. Cada altaveu connectat que ja hi hagi a casa és una zona que no cal comprar. Aquí gairebé sempre hi ha una sorpresa agradable.

A la pàgina d'àudio multiroom hi ha el detall del que inclou la instal·lació i les opcions de control. I com a la resta de sistemes, garantim la nostra instal·lació i configuració durant 5 anys: si alguna cosa deixa de funcionar pel muntatge o la integració, ho resolem sense cost.

Quan la música forma part de la casa

El salt real arriba quan el so deixa de ser un aparell a part i passa a ser una peça més del sistema. Llavors comencen a passar coses que ningú demana a la primera visita però que després no es volen deixar anar:

  • Truquen al porter i la música es pausa sola a la zona on ets, perquè puguis sentir qui és. En penjar, torna.
  • El mode nit abaixa el volum general i apaga les zones de la part de la casa on ja dorm algú.
  • El despertador del dormitori puja a poc a poc en aquell altaveu, no al mòbil, i a un volum que no sobresalta.
  • L'escena de «sopar» arrenca la seva llista, deixa el volum a un terç i ajusta el llum del menjador alhora, amb una sola ordre.
  • Si salta l'alarma, els altaveus fan de sirena repartida per tota la casa en comptes d'un únic xiulet al passadís.

Tot això s'executa des del sistema de la casa, en xarxa local. La conseqüència pràctica és la que ja hem explicat a les preguntes i convé repetir sense adorns: la teva pròpia biblioteca de música continua sonant encara que internet estigui caigut, però el streaming no, perquè la cançó és a internet i no a casa teva. El control —l'app, els botons, les escenes— no es perd en cap cas.

I si és per a un local?

En un bar, una botiga o un restaurant el plantejament canvia: ja no es tracta que la música et segueixi, sinó que l'ambient no depengui que algú se'n recordi de posar-la. Zones independents per a sala, barra i terrassa amb volums propis, llistes programades per franja horària i arrencada automàtica amb l'obertura. L'encarregat ajusta el que necessiti des del mòbil i la resta del dia es governa sol.

En hostaleria, a més, el so i la llum van sempre de bracet: l'escena de sopar abaixa la música i atenua la sala en el mateix gest. Així està muntat el restaurant de l'Eixample que pots veure entre els nostres projectes —350 m² amb escenes d'il·luminació per servei, música ambient adaptativa i clima per zones de sala i cuina—. Si el teu cas és aquest, el punt de partida és la pàgina de domòtica per a empreses, on hi ha l'enfocament per a negocis i l'auditoria prèvia.

Dubtes habituals

Puc aprofitar els altaveus que ja tinc?

Moltes vegades sí, i és el primer que mirem. Els altaveus que ja estan connectats a la xarxa —un Sonos, un Echo, un Nest— s'integren directament i passen a ser una zona més del sistema. Un equip tradicional bo, dels d'amplificador i caixes acústiques, també es pot sumar afegint un petit reproductor de xarxa a l'entrada de l'amplificador: la cadena de música de la sala d'estar deixa de ser una illa i entra al conjunt. El que no s'aprofita bé són els altaveus de Bluetooth pur, sense xarxa, perquè no hi ha manera de sincronitzar-los amb la resta.

Se sent amb retard d'una habitació a una altra?

No, i aquesta és justament la diferència entre un sistema multiroom i diversos altaveus solts sonant alhora. Els altaveus de xarxa se sincronitzen entre ells amb una precisió de mil·lisegons, així que pots creuar el passadís amb la mateixa cançó sonant a les dues estances sense sentir eco ni desfasament. Si poses dos altaveus Bluetooth independents amb la mateixa cançó, en canvi, el desfasament es nota de seguida i resulta molt molest a la zona on se solapen.

Funciona si cau internet?

Depèn d'on sigui la música. El que es reprodueix des de dins de casa —la teva pròpia biblioteca d'arxius en un disc o al servidor— continua sonant amb normalitat, perquè no surt enlloc: l'àudio viatja per la teva xarxa local. El que sí que deixa de funcionar és el streaming, perquè la cançó de Spotify o Apple Music és a internet, no a casa teva. El control tampoc no es perd: l'app i els botons continuen manant sobre els altaveus encara que el router no tingui línia.

Es pot començar per una zona i ampliar més endavant?

Sí, i és el que recomanem gairebé sempre. El sistema és modular: es comença per les dues zones on més es viu —normalment cuina i sala d'estar— i s'hi afegeixen estances quan es vulgui, sense refer res del que ja hi ha. Un altaveu nou es dóna d'alta al sistema i ja és una zona més. Això també evita l'error clàssic de sonoritzar de cop habitacions on després no hi posa música mai ningú.

Serveix en una casa antiga amb parets gruixudes?

Sí, tot i que convé saber on és la dificultat real. Les parets gruixudes no afecten el so —cada zona té el seu propi altaveu—, però sí la cobertura Wi-Fi, i un altaveu de xarxa que perd el senyal es despenja de la sincronia. En pisos antics amb envans de totxo massís ho resolem amb un punt de xarxa cablejat on es pugui o amb un sistema Wi-Fi en malla ben col·locat. És una comprovació de dos minuts a la visita i evita l'únic problema seriós que sol donar el multiroom.

En resum

El fil musical d'avui no té res a veure amb el del passadís dels teus avis: són altaveus a la xarxa de casa, sincronitzats al mil·lisegon, agrupables per zones i controlables per veu, app o les mateixes rutines de la casa. En un pis ja construït es munta gairebé sempre en superfície i sense tocar cap paret; encastat al sostre queda invisible, però això ja demana cable i convé saber-ho abans. Dues zones parteixen des de 500 € i ampliar més endavant no obliga a refer res. I de totes les coses que s'instal·len en una casa connectada, aquesta és de les poquíssimes que s'utilitzen cada dia sense que ningú hagi de recordar que hi són.